TORRENT

TORRENT


Com arribar:

Torrent està molt ben connectada per carretera amb la resta de municipis de la comarca, tot i que l’eix més significatiu és l’autopista AP-7/E-15 o secció sud de l’autovia de circumval·lació de València (bypass). Aquesta ruta té dos accessos al nucli urbà i als polígons industrials. De nord a sud, són: CV-410/Mas del Jutge-Calicanto i CV-405/Camí Reial de Montroi-Vedat. La CV-33, al nord del municipi, connecta amb l’autovia A-3/E-901 Madrid-València i, al sud, enllaços amb Picanya, Albal, Paiporta i Catarroja. A Torrent hi ha tres parades de Metrovalencia que conecta les linies 1, 2 i 7. A més, disposa de la linia 170 d’autobús que conecta Torrent amb València. Per al transport per dins de la ciutat, Torrent compta amb un servei de bicicletes (TorrentBici) i d’Autobús (TorrentBus).

Gastronomia:

La cassola de Sant Blai és el plat torrentí per excel·lència. Amb tot, a Torrent com a localitat emmarcada a la comarca de l’Horta, és inevitable que els plats tinguen com a ingredient estel·lar l’arròs en quasi totes les seues variants i les seues diferents combinacions; hi té una gran importància la paella de carn i verdures, com també el tradicional arròs amb fesols i naps.

Coneix com es prepara la cassola de Sant Blai.

Interés turístic:

És una ciutat industrial de la comarca de l’Horta, que s’ha convertit en els últims anys en una de les ciutats més poblades de la geografia valenciana. La Torre Àrab, situada prop de l’estació del metro, és el monument més important de Torrent, és d’origen medieval i data concretament del segle X. Es tracta d’una edificació de caràcter defensiu, el seu aspecte actual és excel·lent a causa de la recent rehabilitació.

El Museu Comarcal de l’Horta Sud Josep Ferrís March és un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural de la comarca, implicat en la dinamització social i cultural del seu territori, en base a aquells elements que històricament han definit la personalitat de l’Horta Sud i constitueixen els seus senyals d’identitat.

A més, compta al seu calendari festiu de dos festes reconegudes d’Interés Turístic Autonòmic com són les falles i la Setmana Santa.

Medi Ambient

Serra Perenxisa

La Serra Perenxisa, declarada Paratge natural Municipal per Acord del Consell de la Generalitat de 10 de febrer de 2006 constituïx un reducte natural que oferix als ciutadans de Torrent i contornada una possibilitat pròxima de gaudir d’una àrea natural pròxima a l’àrea metropolitana. El paratge alberga una vegetació constituïda fonamentalment per matoll arbustiu, que forma una típica garriga mediterrània i un estrat de pi blanc combinats amb xicotets grups de carrasques, garroferes i oliveres. Quant a la fauna, és la pròpia de les formacions de pineda, hi trobem espècies de mamífers com la rabosa, l’eriçó europeu i morú, el porc senglar, les rates penades, els fardatxos, les colobres i una representació important de l’avifauna mediterrània: el carboner, el capellanet, la cagarnera, el xoriguer i l’esparver. En el context local, el seu valor paisatgístic és molt important, sent un element bàsic en la conformació del paisatge de Torrent. A més, des del seu cim es pot gaudir d’una magnifica panoràmica de la plana costanera valenciana, amb l’Albufera com a fita més destacada.

El Vedat

La muntanya del Vedat és l’elevació del terme de Torrent més pròxima al mar i al nucli urbà, representa una superfície pròxima a les 49 Ha i arriba com a cotes màximes als 143 m en el Balcó del Vedat i als 132 en la Torreta. La vegetació de la Muntanya del Vedat, respon al bosc mediterrani, que constituïx la vegetació potencial de la zona per les condicions climàtiques, la proximitat al mar, la composició dels sòls i el règim de precipitacions. Esta vegetació ha desaparegut quasi totalment de la zona d’actuació, i ha estat substituïda per l’estrat arbori de pins blancs i el matoll.

Ací pots llegir la guia d’espais naturals de Torrent

Festes:

Entrà de la flor
El dia 1 de febrer Torrent celebra l’Entrà de la flor, en este acte multitudinari torrentí es barregen tres cultures: la grecoromana representada per la presència i el culte a la branca d’ametler com a benvinguda de la primavera; la cultura islàmica representada per la presència de la pólvora, el foc i el soroll que acompanya la branca durant tot el trajecte; i la cultura cristiana, hereva de tota la tradició anterior, representada en la devoció i el culte a la Mare de Déu del Rosari.
El dia comença amb el tall de la branca de l’ametler florit a les 8 del matí, clavaris i veïns de Torrent es dirigixen a tallar la branca que a la nit oferirien a la Mare de Déu del Rosari, a continuació, la transporten a la parròquia de Sant Lluís Bertran on estarà fins a la celebració de l’Entrà.

Una vegada recollits els coets, tots els participants en l’Entrà van a la parròquia de Sant Lluís Bertran on fan una xicoteta oració. A les 21.00h, comença l’Entrà de la flor, i així des de la parròquia de Sant Lluís Bertran la branca de l’ametler es posa en camí acompanyada pel so i la llum dels coets per a arribar a la parròquia de l’Assumpció on es fa la benedicció de la branca i s’ofereix a la Mare de Déu del Rosari. Per últim, es celebra la cordà en un recinte tancat.

IMG_4145

 

Sant Blai

A Torrent es celebra el culte a Sant Blai el 3 de febrer. La celebració comença de bon matí al carrer Ramón i Cajal. Durant la missa es beneïx el clàssic gaiato. En la processó només hi participen xiquets (3-5 anys) i la Confraria de Sant Blai i van acompanyats de música de tabal i dolçaina. La raó per la qual només hi participen xiquets i xiquetes és històrica: sant Blai curà un xiquet quan era a la presó. A Torrent contínua vigent el costum de ficar-se oli en la gola fent el senyal de la creu per curar-se el mal de gola. Es comú recitar la dita popular “Sant Blai gloriós, cura’m la gola i lleva’m la tos”. El 3 de febrer el carrer Ramón i Cajal s’ompli per acollir la tradicional fira i mercadet de Sant Blai.

Galeria de fotos:

IMG_4354_4147x2765

Falles

Les falles de Torrent són una festa declarada com a Festa d’Interés Turístic Autonòmicc per la seua demostrada antiguitat amb més de 100 anys d’història, l’arrelament, valor cultural i tradició, així com singularitats pròpies de la festa, com el Trasllat de la Mare de Déu o el succés de la Tombà de les falles en 1957. Més de 7.000 fallers treballen durant 365 dies a l’any i ofereixen a la ciutat un calendari periòdic d’activitats nodrit d’activitats culturals, esportives, d’oci i difusió per als torrentins i visitants. Les falles de Torrent també van ser declarades declarades Bé d’Interés Cultural, junt amb la resta de poblacions falleres amb més antiguitat.

 

IMG_1934 (Copy)

Setmana Santa

La Setmana Santa de Torrent és una de les celebracions més importants de la ciutat, la Setmana Santa a Torrent té el reconeixement  de Festa d’Interés Turístic Autonòmic, entre altres coses, ha rebut esta distinció per la figura única de la Reina de l’Encontre i Ángel de la Resurrecció, màxima representant de la Setmana Santa torrentina.
Diumenge de Resurrecció, la Reina de l’Encontre és l’encarregada de pregonar la Resurrecció i porta a les mans un estendard amb la inscripció “Al·leluia” i l’acompanyen les dos cambreres i nombrosos patges que li porten la cua enorme del vestit. En el moment de l’encontre, la reina pregona amb veu forta i amb una poesia: “Crist ha ressuscitat!, Al·leluia!, Al·leluia!, Al·leluia!” En aquest instant a la Mare de Déu li lleven el vel negre i la capa morada que la tapen, s’obri la carxofa de la qual cauen nombroses al·leluies, igual que dels balcons de les cases veïnes. La Reina de l’Encontre es tria per ordre rotatori entre les germandats.

IMG_6320
Festes Patronals
Al mes de juliol es celebren les festes patronals en honor a Abdó i Senén, dos caps militars perses que van ser fets presoners per les tropes de l’imperi romà i obligats a fer sacrificis als déus, ells s’hi van negar i proclamaren la divinitat de Jesucrist. Van ser jutjats a Roma, on Deci els hi féu entrar carregats amb cadenes i caminant davant de la carrossa triomfal. Foren condemnats a mort per seguir Jesucrist, encara que realment els havien empresonat per soterrar en les seues propietats els cristians que quedaven insepults. Degollats per orde de Deci, se’ls donà sepultura el 30 de juliol de l’any 250 en el cementeri Poncià.

A Torrent esta devoció no cobrarà rellevància especial fins al segle XIX, perquè anteriorment era una de tantes festes celebrades pels clavaris. Esta devoció va anar creixent entre la població i l’Ajuntament de Torrent, que tenia la seu en la plaça de la Mota, va acordar sol·licitar el patronatge dels sants Abdó i Senén i formulà el vot de sufragar anualment una festa en honor dels sants. L’Església va concedir el patronatge i s’ha anat celebrant anualment amb més o menys esplendor i a vegades amb retard, excepte en els dos períodes de les República. L’any 1948, l’Ajuntament de Torrent sol·licita a l’autoritat eclesiàstica que siga declarat de precepte el dia 30 de juliol, festa dels sants patrons. L’autoritat va accedir, i des de llavors els sants Abdó i Senén, els Sants de la Pedra, són els patrons de Torrent. Encara que la devoció va decaure en els anys següents, a mitjan dècada dels setanta es va donar un nou impuls a esta celebració de la festa dels sants Abdó i Senén com a patrons de Torrent. La creació de la festa dels Moros i Cristians de Torrent ja en els huitanta també ha ajudat molt a fer augmentar la participació en la festa.

Gran Entrada 470