La vila s’assenta sobre un vessant suau, protegit dels vents del nord per una frondosa lloma en què destaca el perfil ocult del pic de la Lámpara. El nucli original, una alqueria d’època musulmana, se situa en la part més alta del vessant al voltant dels carrers Calderona i Cerrito. El segle XVII és clau per al desenvolupament del poble, l’expansió agrícola i ramadera, coincident amb la concessió de Privilegi de vila reial del 1729, fa que sorgisquen els principals carrers i places i que es done forma al nucli històric tal com el coneixem ara, que reflecteix en la configuració i els elements singulars els trets de la societat rural tradicional valenciana. Economia agrària vinculada al cultiu de cereal i la vinya i ramaderia extensiva de la llana. En aquest context alguns personatges adquireixen rellevància, que expressen a través d’unes residències singulars, com és el cas de la casa dels Graneros. Pallers, graners i eres formen carrers i illes d’edificacions als afores de la vila, tant al camí d’Alpont com al camí de Toixa. Les eres, espais circulars de terra piconada on es du a terme la batuda, entorn de les quals se situen els pallers, són un dels elements més singulars i valuosos de l’arquitectura tradicional serrana. Són també singulars a Titaigües les coves obertes en la vila. Aquestes s’utilitzen sovint com a graners. És el cas de la cova de la Casa Abadia, que guardava els delmes.