La vila s’assenta sobre un vessant suau, protegit dels vents del nord per una frondosa lloma en què destaca el perfil ocult del pic de la Lámpara. El nucli original, una alqueria d’època musulmana, se situa en la part més alta del vessant al voltant dels carrers Calderona i Cerrito. El segle XVII és clau per al desenvolupament del poble, l’expansió agrícola i ramadera, coincident amb la concessió de Privilegi de vila reial del 1729, fa que sorgisquen els principals carrers i places i que es done forma al nucli històric tal com el coneixem ara, que reflecteix en la configuració i els elements singulars els trets de la societat rural tradicional valenciana. Economia agrària vinculada al cultiu de cereal i la vinya i ramaderia extensiva de la llana. En aquest context alguns personatges adquireixen rellevància, que expressen a través d’unes residències singulars, com és el cas de la casa dels Graneros. Pallers, graners i eres formen carrers i illes d’edificacions als afores de la vila, tant al camí d’Alpont com al camí de Toixa. Les eres, espais circulars de terra piconada on es du a terme la batuda, entorn de les quals se situen els pallers, són un dels elements més singulars i valuosos de l’arquitectura tradicional serrana. Són també singulars a Titaigües les coves obertes en la vila. Aquestes s’utilitzen sovint com a graners. És el cas de la cova de la Casa Abadia, que guardava els delmes.

Com arribar:

Des de València hi ha accés per la carretera provincial CV-35.

Gastronomia:

El gaspatxo amb coca i carn de caça, l’ollica (guisat de creïlla, verdures, botifarra i carn de porc), les miques i les farinetes, conformen els plats més saborosos d’aquesta cuina de l’interior. Excel•lents vins de la comarca. Rebosteria: torró, mantegades i rosquilles d’anís.

Interés turístic:

La gran religiositat de la societat tradicional s’expressa tant en l’església del Salvador (segle XVI) com en la Capella del Natzaré (segle XVIII) i l’ermita del Remei (segle XVII), en els edificis vinculats i en les cases de capellans i beneficiats, que inclouen elements que destaquen aquesta relació.

En el nostre passeig pels carrers dels Carnissers, Mesón, Abeurador, Era Peña, Blanquejador i Escusada podrem gaudir d’uns exemples excepcionals d’arquitectura tradicional serrana que en constitueixen un dels més valuosos patrimonis. En la planta baixa se solen utilitzar murs de càrrega fets amb maçoneria. El nivell intermedi es fa de tàpia, més lleuger. Finalment la cambra i els barandats interiors es construeixen de lloses i pedres planes i entramats robusts de fusta. La coberta, de fusta, canya, fang i teula, se sosté en aquest pis amb pilars.
Hi ha pintures rupestres, com les trobades en el denominat Rincón del Tío Escribano. D’un temps més pròxim són les restes àrabs i l’església parroquial d’estil renaixentista (segle XVI), l’ermita de la Mare de Déu del Remei, situada prop de la població, a la qual s’acudeix en romeria el dia de la patrona. Als voltants són interessants les escarpades riberes del Túria: la Caballera, amb zona de càmping, piscines i pícnic; la font Cañizar, la Juncanilla i la Tosquilla.

Als voltants són interessants les escarpades riberes del Túria: la Caballera, amb zona de càmping, piscines i pícnic; la Font Canyar; la Juncanilla i la Tosquilla.

Més informació:
www.titaguas.es

Festes:

Les festes patronals se celebren en honor de Jesús Natzaré, la Mare de Déu del Remei i els Fidels Difunts, festes que tenen lloc del 6 al 10 de setembre, en les quals es duen a terme diferents actes religiosos i lúdics. També se celebren Los Mayos la nit del 30 d’abril a l’1 de maig, i en la qual es beneeixen els camps, es cortegen les xiques amb cançons, Los Mayos, i elles hauran de ballar el primer diumenge de maig amb el Mayo que els haja correspost.

Des de fa uns anys, la nit del primer dissabte d’agost, se celebra la Nit dels Ciris. Més de 14.000 ciris s’encenen als balcons, els carrers i les places per a il•luminar el municipi. Durant la celebració, es fan exposicions, visites guiades, ruta de la tapa i altres activitats.

Oficina de turisme