SOLLANA

SOLLANA

El municipi de la vila i antiga Baronia de Sollana, província de València, limita amb diversos termes de València: amb el llac de l’Albufera pel nord, amb Silla pel nord-oest, amb Almussafes per l’oest, amb Alginet pel sud-est, amb Sueca per l’est i el sud-est i amb Algemesí i Albalat de la Ribera pel sud. La superfície del terme municipal és de 37,3 km2.
D’acord amb l’Institut Geogràfic i Cadastral, les seues coordenades són les següents: latitud septentrional 39º 19º, longitud oriental 3º 21º, latitud meridional 39º 14º i longitud occidental 3º 21º del meridià de Madrid.


Com arribar:

Com arribar-hi
Accés amb tren des de València: Trens de rodalia, línia C 1: València-Gandia.

Gastronomia:

Destaquen, fonamentalment, els arrossos (en perol, caldós), les croquetes de bacallà, els mostatxuts i diferents dolços de carabassa. Són molt famosos els plats amb peix de l’Albufera (anguila, tenca o llisa).

Interés turístic:

Antiga població musulmana, en els seus límits es troba el Parc Natural de l’Albufera. A prop, es troben paratges naturals de gran interés, com els Tancats.

Patrimoni i llocs d’interés:
– Església del Raval
– Església de la Immaculada
– Safareig Municipal
– Mercat Municipal

Patrimoni natural:
– Parc Natural de l’Albufera
– Ruta Verda per Sollana

Al voltant de l’Albufera

El Portet de Sollana

És un dels punts més singulars del terme de Sollana. Situat a escassos 200 metres de l’eixida a l’Albufera, el Portet, conegut també com el motor de Bala, era un punt de trobada de pescadors, llauradors, terratinents i caçadors.

Suposa un enclavament d’alt valor ecològic i turístic per a trobar-se amb el Parc Natural de l’Albufera i poder realitzar diverses activitats com el senderisme i el piragüisme en el llac.

Els ullals

El terme de Sollana és ric en naixement d’aigua dolça i cristal·lina que formen xicotetes llacunes, els ullals, una gran reserva de flora i fauna que alberguen espècies piscícoles amenaçades. L’ullal de la Font del Forner o ullal de l’Assarb, es troba dividit per la via fèrria, la seua vegetació es compon de la canya comú, la bova i de trencadelles; a més, també podem trobar espècies piscícoles com el samaruc o el fartet.

L’aigua de l’ullal de la Font del Barret, de gran qualitat, transcorre per dos tubs i vessa a la bassa, que es presenta plena de vegetació palustre, com el senill. A més, les seues aigües alberguen espècies com la gambússia, el cranc americà, la gambeta o distints caragols; a banda de samarucs i fartets, també hi ha serps d’aigua, granotes o garsetes.

Per altra banda, l’ullal del Rajolar, amb diverses eixides d’aigua i de forma allargada, té un dels cabdals més abundants. El més recent de tots els ullals és el del Tramusser, que va sorgir mentre s’estaven fent unes excavacions, que ha originat dues llacunes.

Les cases de la marjal

Les cases de la marjal són el testimoni de l’esforç de generacions senceres dedicades al treball de la terra. Una vida entre barques de vela llatina, trilladores, sequers per deixar l’arròs, les plantades i segues a mà, les garbes de l’arròs.. Entre séquies, camins i camps es troben cases, en alguns casos senyorials, com la de Sis-centes, la dels Catalans o la de l’Ale que arriben, fins i tot, a tindre un mirador on el senyor de la terra vigilava els seus treballadors.

Actualment, la majoria estan destinades a magatzems de maquinària agrícola, altres s’han reformat o, amb menys fortuna, s’han enderrocat parcialment o estan en procés d’enderrocament, com la de Pinedo o la Venta de l’Agustinot.

Els camps d’arròs

En gran mesura, els camps que integren el Parc Natural de l’albufera són terres guanyades al propi llac per a poder conrear el cultiu de l’arròs. En maig, comença la seua sembra i el cicle dura fins setembre o octubre amb la sega. Estan regats per una extensa xarxa de séquies que s’escampen per tot el parc, les quals, possibiliten que els arrossars en plenen d’aigua en maig per a sembrar l’arròs. A novembre, estos camps, es tornen a omplir per a la “perellonà”. Aquest nom es refereix a la tancada de comportes del llac i a l’ompliment d’aigua dels camps d’arròs fins que arriba al nivell del llac, moment en el què l’Albufera obté una extensió pareguda a la que tenia fa uns 250 anys. A més, els tancats són zones que estan més baixes que el nivell de l’aigua del llac. Estan separats d’ell per motes, grans barreres que impedeixen que l’aigua entre als camps.

L’avifauna

Al Parc Natural de l’albufera, podem trobar més de 350 espècies d’aus, l’estància de les quals està condicionada per la presència d’aigua.

A la primavera, els arrossars romanen secs, això suposa que moltes espècies tinguen que traslladar-se a zones amb aigua (séquies o el propi llac) per a obtenir aliment i refugi.

A partir de maig, els camps s’omplin d’aigua i amb ella les aus s’escampen per tot el parc. A l’estiu, es l’època de reproducció i nidificació de les aus; posteriorment, una vegada s’ha segat l’arròs, es tornen a omplir els arrossars (novembre). És una excel·lent època per poder veure aus aquàtiques.

A més, moltes aus migratòries, com les anàtides, limícoles, gavines o ardeides, fan la seua parada hivernal arreu del parc.

 

Festes:

Les festes més importants de Sollana són les que se celebren el 10 i 11 d’agost, en honor del Crist de la Pietat. El dia 12 se celebra una romeria, i durant la setmana següent, hi ha solta de vaquetes i bou embolat durant tres dies.
Al març se celebren la Falles a Sant Josep, especialment del 15 al 19 de març.

Oficina de turisme

961742710 (Ayuntamiento)