QUART DE POBLET

QUART DE POBLET

Quart de Poblet és un municipi que està situat a la comarca de l’Horta Sud, a 5,9 km de València. La superfície del terme és completament plana, i el riu Túria creua el terme pel nord. Compta amb 25.000 habitants, aproximadament.

Més informació:

Web: http://turisme.quartdepoblet.es

Tel.: 961 536 210, ext.: 366

turisme@quartdepoblet.org

 


Com arribar:

S’hi pot accedir a través de les línies 3 i 5 de Metrovalència i mitjançant els autobusos de la línia 150 de Metrobús. Per carretera, a través de l’autovia A-3/E-901 Madrid-València, o Autovia de l’Est, que proporciona tres accessos, un dels quals enllaça amb l’aeroport, o l’autovia V-30 de circumval·lació, paral·lela al nou llit del riu Túria, la qual traça una línia diagonal entre el nord-oest i el sud-est de la localitat. Altres carreteres locals, com la CV-408 i la CV-31, serveixen de nexe amb els municipis veïns.

Gastronomia:

La cuina de Quart de Poblet és la típica de la comarca de l’Horta, la qual és coneguda per l’arròs i les seues diferents varietats, de les quals podem destacar la paella com el plat més representatiu, tot i que cal prestar atenció al tradicional arròs amb fesols i naps, l’arròs a banda  o l’arròs negre. També és important l’all i pebre.

Interés turístic:

A Quart de Poblet trobem diversos tipus de construccions emblemàtiques, com ara l’església de la Puríssima Concepció (que data del segle xvii) i l’ermita de Sant Onofre, dedicada al patró de la població.

Dels edificis civils, cal destacar-ne l’ajuntament, el Centre Cultural El Casino, que és un centre de convivència de diverses entitats culturals, i la Casa de la Cultura, un habitatge típic valencià del segle XIX que hui en dia s’utilitza com a centre cultural del poble.

Així mateix, Quart de Poblet manté una intensa relació amb l’aigua, ja que hi trobem diverses construccions que fan de l’aigua un element únic. Entre elles destaquen:

– La cisterna medieval, amb la qual es proveïa d’aigua el poble quan cessaven les pluges.

– El depòsit d’aigües de baixa pressió de Sant Onofre, el qual és un depòsit d’aigües del segle XIX que s’utilitzava per a proveir d’aigua la ciutat de València.

– Les Llengües de Sant Onofre, on se separen les aigües de les séquies de Quart de Poblet i Benàger per a regar els cultius de la zona.

– L’assut del Repartiment, que es va crear amb el Pla Sud l’any 1957 per a desviar l’aigua cap a les séquies que la necessiten, les quals són les séquies de Favara, Rascanya, Rovella i la séquia de l’Or.

– La séquia de Mislata, un tram de la qual està declarada bé d’interès cultural perquè constitueix una mostra única del sistema de regadiu tradicional de l’Horta de València, en conservar-se pràcticament intacta.

Finalment, i no per això menys important, trobem el parc natural del riu Túria al seu pas per la localitat i el Centre d’Interpretació de la Natura, el qual està obert tots els dissabtes.

Rutes

A Quart de Poblet hi ha disponibles diverses rutes per a conèixer tant el seu patrimoni natural com cultural.

– Ruta de l’aigua: La ruta de l’aigua és un recorregut que s’organitza amb l’objectiu de visitar els llocs representatius de Quart de Poblet relacionats amb el proveïment d’aigua, la xarxa de reg i el riu Túria.

– Ruta pels edificis emblemàtics: Aquest itinerari proposa un passeig pel nucli urbà de Quart de Poblet per a conèixer els edificis i llocs que són rellevants per a la història i el patrimoni del poble.

– Ruta QDP 36/39: Es tracta d’un recorregut que identifica la ubicació dels edificis i emplaçaments que durant la Guerra Civil van estar destinats a funcions i activitats vitals per als habitants de Quart de Poblet.

Festes:

La nit del 9 de juny se celebra la Passejà, un cercaviles declarat festa d’interés turístic provincial. Aquesta festa se celebra en honor a Sant Onofre, amb una mescla de música, pólvora, foc i tradició.
El 10 de juny, per a continuar amb les festes de Sant Onofre, se celebra un mercat, un concert de la banda de música i una processó en honor al sant.

Al setembre, se celebren les festes patronals, populars i de moros i cristians, que s’inicien el divendres anterior al primer diumenge del mes.