QUART DE POBLET

QUART DE POBLET

Quart de Poblet està situat a la comarca de l’Horta Sud, a 5,9 km de València. La superfície del terme és completament plana, i el riu Túria creua el terme pel nord. Té 25.500 habitants, aproximadament.


Com arribar:

Es pot accedir-hi a través de les línies 3 i 5 de Metrovalencia i mitjançant els autobusos de la línia 150 de Metrobús. Per carretera, a través de l’autovia A-3/E-901 Madrid-Valencia o autovia de l’Est, que proporciona tres accessos, un dels quals enllaça amb l’aeroport; o l’autovia V-30 de circumval•lació, paral•lela al nou llit del riu Túria, que traça una línia diagonal entre el nord-oest i el sud-est de la localitat. Altres carreteres locals, com la CV-408 i la CV-31, serveixen de nexe amb municipis veïns.

Gastronomia:

La cuina de Quart de Poblet és la típica de la comarca de l’Horta en la qual predominen els arrossos de molt variats tipus, destaca pels arrossos i les seues distintes variants, i el plat més representatiu és la paella, tot i que és necessari prestar especial atenció al tradicional arròs amb fesols i naps, l’arròs a banda i l’arròs negre. També és important l’all i pebre.

Interés turístic:

Quart de Poblet té molts edificis interessants, com ara l’església de la Puríssima Concepció (segle XVIII), l’església del Santíssim i l’Ermita de Sant Onofre (patró de la població).

Dels edificis civils, cal destacar l’Ajuntament, la cisterna d’orígens visigòtics o musulmans, i els interessants paratges naturals de la séquia de Quart i les Llengües.

Sens dubte el monument o l’edifici més important de Quart de Poblet és la cisterna àrab, és d’origen musulmà i la finalitat era la de conservar l’aigua en bon estat per a quan la temporada de pluges acabara. Cal dir que és una construcció única a tota la comarca i de visita obligada per a qualsevol visitant.

Festes:

Al gener el dia de Sant Antoni Abat, amb la benedicció dels animals. El 9 i 10 de juny se celebra la festivitat de Sant Onofre, amb un mercat, concert de la banda de música i processó. Al setembre se celebren les festes majors, patronals, populars i de moros i cristians, que s’inicien el divendres anterior al primer diumenge del mes, en commemoració a la batalla que el Cid va lliurar contra les tropes almoràvits.