PEDRALBA

PEDRALBA

Pedralba es troba situat en un indret privilegiat. Banyat pel riu Túria, és una de les poblacions, dins de la comarca dels Serrans, més pròxima a la comarca del Camp de Túria. Per això hi ha cultius típics d’aquesta última comarca junt amb els dels Serrans, i també té un clima més suau, sobretot a l’hivern, amb temperatures menys acusades. El municipi és d’origen musulmà, encara que són abundants les restes de poblaments eneolítics i ibers al seu terme municipal. De fet hi ha dades sobre assentaments ibers, després romans i, a partir del segle VII, de població musulmana.


Gastronomia:

La seua rica gastronomia es caracteritza per plats substanciosos, forts i molt saborosos, sobretot a l’hivern. Es compon del plat típic serrà per excel•lència, l’olla, en aquest cas la de Pedralba, a base de corder, carn de porc i embotit, fesols, creïlles i penques. Altres plats són la carn a la manera del pastor (cap de porc guisat amb una salsa coenta i ametles picades), les coques con tajás (coques amb trossos de cansalada i llonganissa) i els embotits artesanals. De la rebosteria són característics els deliciosos pastissets de moniato, els congretes i els mantecaus.
Productes típics: l’oli d’oliva verge de la Cooperativa de Pedralba.

Interés turístic:

Al terme es troba l’església dedicada a la Puríssima Concepció, del segle XVIII, amb portada barroca i façana neoclàssica, i l’ermita de la Mare de Déu de Luján (patrona d’Argentina, Uruguai i Paraguai), a més cal visitar el carrer de la Séquia i fer una ruta urbana per alguns carrers del poble on es troba arquitectura popular molt destacable. La font de la plaça de la Constitució segueix els models arquitectònics dels segles XIX i XX. Els seus paratges tenen atractiu natural i destaca la Platgeta, una zona recreativa per on discorre el riu Túria, o el pont i la presa de Pedralba, amb una vegetació rica i frondosa als seus voltants.
El poble de Pedralba és un lloc on encara es pot respirar tranquil•litat en una zona en ple desenvolupament, sense haver d’arribar a la muntanya dels Serrans, per la qual cosa encara estem prop de la capital valenciana (uns 35-40 min.); el visitant que desitge passejar pel poble pot visitar:

– L’església
D’estil barroc valencià molt característic.
– Carrer de l’Escala
Punt en què es veu la història passada del poble i des del qual es poden veure les restes del castell, que a hores d’ara estan integrades en l’arquitectura.
– Ermita de la Mare de Déu de Luján
– Horta d’una casa prop del riu
– El Pontón
– Tres parcs (la Trilladora, Los Olivos i el de Bosmie l’Aguille)
– Senda de la Peña Latrón
Parteix de la pujada a l’ermita de la Mare de Déu de Luján i ens condueix primer a la font de la Canaleta i passa després per la Presa, on es contempla una magnífica vista del riu Túria (latitud: 39° 35’ 58.37” N, longitud: 0° 42’ 48.68” O). En continuar per un camí molt estret arribem a un barranc on podem admirar una comporta antiga del canal. Després de coronar el pic de la Peña Latrón, descendirem per a creuar el riu per unes pedres i observar des de dalt el Nido del Águila (latitud: 39° 36’ 4.96” N, longitud: 0° 41’ 27.82” O).

Seguint per un altre barranc ric en vegetació, denominat barranc de la Pedrera, trobarem al final la cova del mateix nom, i acabarem el nostre recorregut a l’ermita de la Verge de Luján, on es respira pau i tranquil•litat i podrem refrescar-nos de l’esforç fet en la font del Parque, amb un preciós mirador al riu Túria.
Un altre recorregut interessant és un circular que ix del pont del baret, creuem el barranc de Xiva cap al Pontón i agafem el camí del Llano de Blay, pel qual podem arribar a la cova Colomera, un avenc a cel obert (latitud 39° 36’ 13.90” N, longitud 0° 45’ 22.56” O) i la cova Merinel, una caverna (latitud 39° 36’ 11.53” N, longitud 0° 45’ 32.35” O), i tornem cap al poble pel camí de l’Azud fins al Pontón, creuem el riu i tornem al poble. A aquell que desitge visitar aquestes coves li aconsellem que s’informe en alguna associació d’espeleologia per a no córrer riscs innecessaris.

Més informació
www.pedralba.es

Festes:

Festes patronals
La festa més important és la de Sant Antoni, patró de Pedralba, que se celebra el 17 de gener. Els seus festejos duren una setmana i els actes més destacats són: benedicció d’animals, missa major, processons, focs artificials, bous al carrer a la plaça, bous embolats i revetles amb orquestres en el multiusos; alguns dels actes que tenen lloc en aquestes dates són: la vespra de Sant Antoni s’alça una gran foguera a la plaça, on s’acudeix a sopar d’entrepà i a beure vi. Antigament les fogueres les encenia cada veí a la porta de sa casa, fogueres que botaven els més menuts amb canyes a manera de perxes.
Festes d’estiu
Les festes de l’estiu se celebren la primera setmana d’agost. Tenen un caràcter més desenfadat que les festes patronals de gener. Van començar sent les antigues festes denominades Festival Musical, fins que un any començaren a afegir-hi actes fins a arribar a les festes de hui. Se celebren principalment vaquetes al carrer de l’Acequia i a la plaça, bous embolats a la plaça, revetles en el multiusos, actes culturals, concerts de les bandes de música, concerts esportius.
Carnestoltes
S’està recuperant la festa de Carnestoltes, que va gaudir d’una gran popularitat a Pedralba per a quasi desaparéixer, i en aquests últims anys s’està reivindicant per un bon grup de joves que veuen reviure la participació lúdica i la imaginació creativa.

Oficina de turisme

.