GÁTOVA

GÁTOVA

El terme municipal de Gàtova, amb una extensió de 30,4 km2, se situa a l’extrem occidental de la serra de la Calderona, que descendeix fins al mar Mediterrani; a l’est de les muntanyes de la Covasanta i les Alcubles, dins de l’anticlinal iniciat per la serra de Javalambre i continuat per la serra d’Andilla, constituint totes elles els últims contraforts de la serralada Ibèrica. La totalitat del seu territori es troba inclòs dins del Parc Natural de la Serra Calderona. Situat entre les províncies de Castelló i de València i les comarques de l’Alt Palància i el Camp de Túria, es troba a 43 km. de València, tenint accessos a través de la carretera Olocau-Gátova-Altura.


Com arribar:

Des de València s’hi pot accedir per l’autovia d’Ademús (CV-35) prenent l’eixida Marines-Olocau, continuant per la carretera CV-25, i, a una distància de 20 km des d’aquest punt està Gátova, després de passar per Marines, Olocau i Marines vell. També s’hi pot anar des de Bétera, seguint la carretera de Nàquera (CV-310), prenent immediatament l’encreuament a l’esquerra (CV-333), en direcció Olocau, enllaçant amb la CV-25 a 12,8 km, poc abans d’aquesta última població. Des de Sogorb, prenent la carretera d’Altura, o des de l’A-23, prenent l’eixida Sogorb-Altura, seguint en direcció a aquest últim poble, i, només passar-lo, en l’única rotonda que trobem, seguirem per la CV-25 per a arribar a Gàtova, que es troba a una distància de 15 km. Línia de transport públic: Autocars Yuste, entre Gàtova i Llíria.

Gastronomia:

Destaca la paella valenciana, l’olla de col i els plats tradicionals elaborats amb oli d’oliva extra verge, elaborat al municipi a base d’olives de la varietat serrana. També s’elaboren embotits artesans, dolços i pastes, mel, etc. A més, en els plats típics destaquen, entre altres: las tortas a la calda de sardina (les coques a la calda de sardina) i sobretot l’olla de col. Pel que fa als dolços cal ressaltar la mona de Pasqua, el pastís de moniato o el cabell d’àngel.

Interés turístic:

Gàtova se situa al cor del recentment declarat Parc Natural de la Serra Calderona, «pulmó de València», per tant, els recursos naturals són els més importants que posseeix. Excursions per paratges plens d’encant i bellesa, com les seues fonts (de l’Albereda, del Rebollo, del Tormo, del Vallejo, d’Iranzo, etc.) amb propietats mineromedicinals i els pics o miradors (el Gorgo, de l’Àguila, la Pieza Roya, etc.); combinades amb visites a llocs monumentals com poden ser els molins (de la Ceja i de Cachumbito) o l’aqüeducte de Piñel. L’església parroquial data del segle XVIII, consta de dues naus fetes de maçoneria i morter de calç, amb capelles als laterals entre cada contrafort, la nau central és de volta de canó i les laterals de volta bufada, a més hi destaca la sagristia que posseeix estructura plana.

Artesania
En l’actualitat ja queda poc de l’artesania tradicional del municipi, en concret les cadires de boga o l’espart. En l’àmbit que més s’ha mantingut l’artesania és en el de la gastronomia.

Festes:

Les festes de Sant Antoni se celebren el cap de setmana més pròxim al 17 de gener. Amb ball en la plaça, benedicció dels animals i repartiment d’entrepans, vi i rotllos. Els bous se celebren el tercer i el quart cap de setmana de juliol i s’organitzen tancades i corregudes de vaquetes i bous embolats. El primer cap de setmana d’agost se celebra la Puríssima, la festa de les xiques fadrines, i el tercer cap de setmana Sant Rafael, la festa dels xics fadrins. En totes dues s’organitzen processons, castells de focs artificials i revetles. Les festes patronals en honor de la Mare de Déu de la Mercé se celebren el 23, 24 i 25 de setembre.

Oficina de turisme

Tourist Info Camp de Túria. Pla de l’Arc, s/n. Edificio Sede Mancomunidad Tel. 962793619 campturia@touristinfo.net