FAURA

FAURA

Faura està situat a 5 quilòmetres al nord de Sagunt. Pertany a la subcomarca de la Vall de Segó. Les seues terres estan rodejades de tarongers i són fèrtils gràcies a les aigües de la Font de Quart. El terme es divideix en partides, com Almorig, Rubau, el Roll, la Gatrrofera, Dalt i Baix; i paratges com les Hores, els Llogarets, la Rodana, el Colador i Muro.


Com arribar:

S’accedeix a Faura a través de la carretera CV-320. Aquesta enllaça amb la carretera N-340 i l’autovia A-7 en direcció València-Castelló, amb la A-23 en direcció Terol.

Gastronomia:

Els arrossos, com la paella i l’arròs amb fesols i naps, a més de les carns a la brasa i els embotits casolans, són els plats més apreciats de la cuina local.

Interés turístic:

Quasi no queden restes visibles de l’emmurallament que va haver de tindre la població en els temps d’alqueria musulmana, i que seria modificada en els primers temps de reconquista cristiana.

El visitant podrà contemplar el Palau Senyorial, un dels edificis d’interés historicoartístic millor conservats, torre en els seus inicis i transformada al segles XV i XVI en una joia gòtica. Conserva la sòlida escala, sense l’ampit, que dóna pas al pati i a la primera planta, i la cisterna que abastia d’aigua el poble.

En aquesta plaça trobem l’Església dels Sants Joans, del segle XVI i reedificada als segles XVII i XVIII. L’església de Faura és possiblement la més gran de tota la comarca, per darrere tan sols de la de Santa Maria de Sagunt.

A l’ermita de l’any 1716, dedicada a Santa Bárbara, s’arriba pel calvari (segle XVIII) renovat el 1948. Es disposa d’una zona d’acampada al peu de la muntanya de la Rodana. La Rodana és un paratge natural amb interés turístic, situat a les proximitats.

Festes:

Les festes d’agost se celebren en honor de la Mare de Déu d’Agost. S’organitzen activitats com bous al carrer, pilota, balls populars, focs artificials, balls, jocs infantils, etc. La Fira de Faura se celebra el 4 de desembre, dia de Santa Bàrbara. Antigament tenia una funció comercial, en la qual els municipis venien els seus productes de la terra i les eines per a treballar-la, com també animals de ramaderia. Hui en dia té un aire més festiu, on el que es venen són productes artesanals i gastronòmics.