COFRENTES

COFRENTES

Cofrentes se situa a 103 quilòmetres al sud-oest de València, en la carretera N-330 (Requena-Almansa) i en la confluència dels rius Xúquer i Cabriol. Té una superfície de 103,18 km2, es troba a una altitud de 430 m sobre el nivell del mar i té 978 habitants (2007). El riu Cabriol penetra al terme municipal des de Requena en direcció nord-sud, creua entre els llogarets de Casas de Basta i Casas de Alcance, prop de la vila, gira cap a l’est i conflueix amb el Xúquer. Aquest arriba procedent del terme de Jalance i té un recorregut extraordinàriament sinuós en direcció sud-nord. Després de la seua confluència amb el Cabriol, segueix cap a l’est i passa al terme de Cortes de Pallás.
La localitat és d’origen romà i van ser els romans els qui li van donar el nom de Confluentum, sens dubte per estar ancorada a la confluència dels rius Xúquer i Cabriol.


Com arribar:

Com arribar-hi

Es troba a 103 quilòmetres al sud-oest de València en la carretera N-330 (Requena-Almansa), en la confluència dels rius Xúquer i Cabriol.

RUTA RECOMANADA VALÈNCIA-COFRENTES
• Eixir de València
• Continuar per la CV-3663
• Continuar per la CV-3663
• Girar a la dreta per la E-901 /
• Al voltant de Requena continuar per la N-III
• En la rotonda, agafar l’eixida 3. Continuar per la N-322
• Girar a l’esquerra per la N-330
• Girar a la dreta per la CV-439
• Entrar a Cofrentes
Temps: 01h27, 00h35 per vies ràpides
Distància; 104 km, 60 km per vies ràpides

Gastronomia:

Gaspatxos
El més típic i cridaner d’aquest plat de la comarca és servir-lo i menjar-se’l directament de l’olla, com ho feien antigament els pastors i encara ho continuen fent els homes que treballen a la muntanya.
Per a preparar-lo es trosseja la carn i es posa a bullir. Quan la carn està ben cuita, es retira. Al caldo se li afig un sofregit amb els alls i la tomaca. El toc li’l donen els bolets de muntanya o pebrazos. Mentre es cou la carn, es prepara la coca. Es posa la farina en forma de piràmide en una taula, es fa un buit en el centre i se li afegeix una culleradeta de sal amb aigua molt calenta; la massa s’estén amb un corró per a aconseguir una coca redona i molt fina que es courà a forn molt calent.

«Zurracapote»
La beguda elaborada més típica de Cofrents és el zurracapote. S’elabora amb most, aiguardent, sucre, canella i café, encara que cada família té la seua recepta particular. Es tracta d’una bona beguda per a entrar en calor.

Bresquilla
Si hi ha una fruita destacada a Cofrents és la bresquilla. Pertany a la varietat Carrasco de Cofrents i la temporada de recol•lecció és al setembre. Es caracteritza per la seua grandària i un sabor agradable.

Embotit de gerra
Es tracta d’un plat típic de les zones d’interior i de l’època de la matança. S’anomena d’aquesta manera perquè antigament no hi havia sistema de refrigeració per a emmagatzemar el menjar. Llavors es fregia l’embotit (llonganisses, botifarra, xoriços, etc.), les costelles de porc i el llomello i s’introduïen en gerres amb oli perquè la carn es conservara. En l’actualitat es continua fent, però és més comú d’utilitzar pots de vidre. Se sol acompanyar d’all amb creïlles. Aquest acompanyament és senzill d’elaborar, encara que demana temps. En un morter es piquen uns alls secs, s’afig el rovell d’ou i es va removent afegint oli a poc a poc. Quan ha pres consistència, se li afigen creïlles cuites. El costum és de menjar-se’l sucant pa.

Coca mal feta
La rebosteria està molt present en la gastronomia de Cofrents. Els dolços estrela són els pastissets de moniato, els bunyols de carabassa i la coca mal feta. Aquesta última és la més típica de tots; per a elaborar-la es baten bé els ous, la ratlladura de llima i els paperets de gasosa en un recipient. Quan la pasta és homogènia, se li afig l’oli i es torna a batre; també s’agrega la llet i es continua batent. Finalment, se li posa la farina i es bat més fort per a evitar grums. La massa semilíquida es col•loca en una llanda de forn que prèviament s’haurà cobert amb paper fi. Es posa al forn, on courà de 20 a 30 minuts, el temps suficient perquè quede daurada. Després, se l’empolvora amb molt de sucre.

Interés turístic:

Castell de Cofrents
Es troba a 394 m sobre el nivell del mar i està ubicat a la part més alta de la localitat cofrentina, a 95 m sobre el nivell del llit del riu Cabriol. De planta rectangular, flanquejat per dos cubs i huit torrasses de maçoneria, va tindre diversos pisos amb algepseria gòtica que decorava els s salons.
Es divideix en tres parts:
– Recinte inferior o albacar.
– Recinte principal o mitjà.
– Recinte superior o bastió.
Destaca també la torre de l’homenatge, a on perviuen quatre nivells, el primer només accessible des del nivell superior. Queden vestigis de la seua decoració gòtica tardana i renaixentista. En la torre es troba el rellotge, recentment restaurat.
Des de la Tourist Info de Cofrentes es fan visites guiades diàriament al castell, a les 11 i a les 17 hores. Poden reservar-la telefonant al 961 894 316.

Volcà del Cerro de Agrás
Té una altura de 527 metres d’altitud i posseeix un valor científic i didàctic extraordinari. Està considerat com l’únic naixement volcànic recent de la Comunitat Valenciana. La característica més visible d’aquest puig d’Agrás és l’expulsió de CO2 (anhídrid carbònic) i CH4 (metanol), a través d’una cambra magmàtica situada en la profunditat, que desprén bombolles de gas cap al brollador d’Hervideros. En el brollador esmentat està situat el Balneario de los Hervideros, que rep aquesta denominació per la forma d’eixir-ne l’aigua, ja que pareix que estiga en plena ebullició.
Per a arribar al volcà, cal agafar la carretera N-330 en direcció a Requena, en creuar el pont modernista cal vorejar el puig d’Agrás, agafar la primera desviació cap a l’esquerra i seguir la carretera que condueix fins a la cima del puig d’Agrás.

Rellotge de la Torre (Castell)
El rellotge de la torre es troba al castell, a la torre de l’homenatge, i ha sigut restaurat. Segons els experts, el rellotge de Cofrents és el més antic de la Comunitat Valenciana. Antigament, els cofrentins sabien l’hora mitjançant els colps de campana, ja que està preparat per a sonar a les hores en punt i també a les mitges hores. El rellotge pertany en la seua concepció a una etapa en la història de la rellotgeria denominada prependular, és a dir, que és més antic que l’invent i l’adopció del pèndol dels rellotges elaborats per Galileu o per Huygens. Per tant, es tracta d’un enginy construït abans de mitjan segle XVII. Aquest rellotge es va situar a la torre de l’homenatge perquè aquesta ofereix una major altura per a la baixada dels pesos i perquè el so de la campana se sent en tot el poble.

Embarcaderos
La presa s’emplaça a el tancat d’Embarcaderos, d’on rep la seua denominació. És uns dels paratges de la localitat més freqüentat per les persones aficionades a la pesca. A la localitat es poden pescar les espècies següents: perca americana, lluços de riu i alburns, entre altres. La vista de l’embassament i de l’entorn és espectacular, ja que permet observar els dos rius que rodegen la població i que naixen als montes Universales, el Xúquer i el Cabriol. L’embassament forma part de la cua del pantà de Cortes, ubicat al veí municipi de Cortes de Pallars. L’embassament té una capacitat de 11.000.000 hm³, açò el converteix en un dels pantans de menors dimensions de la Comunitat Valenciana. Per a arribar a Embarcaderos s’ha d’agafar la N-330 en direcció a Requena i, en passar el pont sobre el riu Cabriol, prendre el camí pavimentat a mà dreta. Seguint-lo s’arribarà a la destinació.

Ruta fluvial del Xúquer
Cofrents posseeix la primera ruta fluvial turística de la Comunitat Valenciana. Es tracta d’un espectacular i relaxant passeig pel tram del riu Xúquer comprés entre Cofrents i Cortes de Pallars. Una embarcació amb capacitat per a cinquanta passatgers permet recórrer en poc més d’una hora els catorze quilòmetres de l’embassament de Cortes, comprés entre aquesta població i Cofrents. L’itinerari fluvial permet als passatgers contemplar paratges de gran bellesa i valor ambiental, entre els quals destaquen les muntanyes abruptes que formen part de la imponent Mola de Cortes, que arriba als quatre-cents metres de desnivell amb relació a les aigües del riu Xúquer.
Reserves ruta fluvial als congosts del Xúquer: http://www.rutafluvial.es

Balneari de los Hervideros de Cofrents

http://www.balneario.com/

Més informació

www.cofrentes.es

Festes:

Sant Antoni Abat
Aquestes festes se celebren a mitjan gener. Entre tots els actes, la «Noche de los Sagatos» és la tradició més important i la més esperada pels cofrentins. Els veïns es reuneixen per a sopar al voltant de les fogueres que els calfen de la freda nit i gaudeixen de l’ambient amb familiars i amics. No falta la beguda més típica de Cofrentes, el zurracapote, elaborat amb el most del raïm de verema, un licor dolç d’alta graduació.
Aquestes festes tenen actes religiosos emotius, com les processons dedicades al patró de Cofrents, Sant Antoni Abat. El dia gran, el 17 de gener, els veïns acudeixen amb els seus animals i en acabar la missa i a l’eixida de l’església, el rector els beneeix. Les majordomes o festeres reparteixen en aqueix moment pa beneït. Durant aquestes festes també se celebren concursos, espectacles, focs artificials, revetles, dinars populars i el cant de coplillas a la Mare de Déu dels Dolors.

Festes de Maig
Se celebren al començament del mes de maig i estan dedicades a Sant Josep Obrer. Un dels actes religiosos més rellevants és el cant a Los mayos de Cofrentes, protagonitzat per la rondalla i el cor, que se celebra a l’església i que porta el nom del sant. En acabar la missa, les mares celebren una ofrena a la Mare de Déu, en la qual demanen pels seus fills i es reparteix el pa beneït.
L’acte més destacat d’aquestes festes és la representació de la baixada de fusta pel riu Cabriol, la denominada la maderada. Aquest ofici va donar fama als cofrentins durant segles, per això se’ls va posar el malnom de madereros.
Un costum, que ja s’ha convertit en una tradició d’aquestes festes, és la paella gegant que es prepara per a reunir els cofrentins i els visitants. A més, com en totes les festes del municipi, aquests dies també s’organitzen diferents activitats, com concursos esportius, gastronòmics i culturals, destinats aquests últims a mantindre viu el folklore popular del municipi.

Festes d’Agost
Es commemoren al voltant del dia 15 d’agost en honor de la Mare de Déu de l’Assumpció i es poden considerar les festes majors de la localitat. Una gran varietat d’esdeveniments i activitats se celebren aquests dies per a satisfer les preferències de tots els cofrentins i visitants, segons les seues edats. Es crea una gran expectació, ja que s’elegeix la Reina de les festes i la seua cort d’honor. Per a rebre-la, els carrers del municipi s’engalanen. Els actes religiosos són també importants, un dels més tradicionals és la baixada en processó de la Mare de Déu de la Soledat des del Calvari, és a dir, des de l’ermita de la Soledat, fins a l’església de Sant Josep Obrer. En un ambient més lúdic se celebra la cavalcada, amb desfilada i concurs de carrosses. Els actes es completen amb revetles, concerts, espectacles, mercat medieval o activitats esportives.

Oficina de turisme

Direcció: Plaza de España 6 C.P: 46625 Cofrentes
Telèfon: 961894316
Fax: 961894270
Email: turismo@cofrentes.es
Web: www.cofrentes.es
Horari:

Horario: Diario de 9:30 a 13:30 y de 17:00 a 21:00 horas