CATARROJA

CATARROJA

Catarroja se situa en la comarca de l’Horta Sud, a 8 km de València i a la vora de l’Albufera. El seu paisatge està caracteritzat per l’horta i la marjal, on les barques, l’arròs i el port configuren la seua essència. És un poble tradicionalment dedicat a la pesca i al cultiu de l’arròs, encara que també hi destaca la indústria del moble.


Com arribar:

S’accedeix a aquesta localitat, des de València, per carretera, agafant la CV 4002 o bé la V 31, més coneguda com la pista de Silla.
També hi ha l’estació de ferrocarril de la línia de rodalia de València, C 1 i C 2 de Renfe i amb línies d’autobusos regulars que fan els trajectes València-Albal, València-Silla o València-Alcàsser/Picassent, unint així aquesta població amb la resta de municipis de l’Horta Sud i també amb València.

Gastronomia:

Catarroja és un molt bon lloc per a poder degustar la cuina valenciana típica i destaca especialment pels seus guisats: estem en el bressol del tradicional guisat de l’allipebre. A més, com a bona terra valenciana, posseeix gran varietat d’arrossos que combinats amb altres aliments típics permeten crear plats amb base d’arròs sensacionals, com la paella, l’arròs amb fesols i naps i el clàssic arròs negre.

Interés turístic:

El nucli urbà de Catarroja posseeix una gran bellesa. Destaca la Casa Palau de Vivanco, antic edifici de mitjan segle XVIII; es tracta d’una casa-palau d’ús residencial que pertany a l’estil barroc, encara que presenta trets del neoclàssic. És un clar exemple de residència burgesa valenciana. Ha sigut declarada bé d’interés cultural.
Altres conjunts arquitectònics d’interés són: l’Església de Sant Miquel (1701), el pont del barranc de Xiva (1767) i el Mercat Municipal (1926). Pel que fa a paratges naturals, destaca el Parc Natural de l’Albufera, que es troba a pocs quilòmetres de la ciutat de València i posseeix una riquesa, tant paisatgística com natural, de gran envergadura.
 Església de Sant Miquel. Església arxiprestal sítia en el barri de les Barraques. L’inici de les obres de restauració, sufragades pels pescadors de la localitat, finalitzarien l’any 1701.
 la Vil•la romana; està soterrada davall de terra i de la qual només es pot observar una entrada de l’època, tot això a causa de les especulacions del govern local i que en el seu voltant han construït un col•legi.
– El Pont de Pedra, del segle XVIII, que uneix Catarroja i Massanassa; en l’actualitat amb una barana d’alumini, ja que se n’eliminà l’original.
– Casa Palau de Vivanco. Antic edifici de mitjan del segle XVIII que conjuga, en la façana principal, l’estil neoclàssic amb elements ornamentals del barroc tardà. La seua construcció tenia com a finalitat la comercialització agrícola i sedera, especialment oli i vi, i estava adaptada per a aquestes funcions. Es tracta d’un exponent de la burgesia comercial fortament influïda pels costums nobiliaris. Actualment, és seu de l’Ajuntament.
– Mercat Municipal. Edifici d’especial interés que data de 1926 amb planta rectangular i cantons aixamfranats, al qual s’accedeix a través de sis portes.
 El Port de Catarroja, situat al costat del llac de l’Albufera, i en el qual es conserven edificis com la Casa Sulema, Casa Baina i la Casa Primitiva, salvades de l’especulació, de les quals l’única que conserva la seua singularitat és Casa Sulema.

Festes:

– Sant Antoni Abat. El 17 de gener, quan comença el solstici de l’hivern, Catarroja celebra aquesta festa en honor de sant Antoni Abat. La processó, la venda ambulant de porrat i les fogueres que encén el poble a la nit, marquen les hores de la vespra i del dia del sant. Aquesta commemoració inclou, així mateix, la tradicional benedicció dels animals i la desfilada de cavalls i carruatges, juntament amb la venda dels típics pans de Sant Antoni, panets beneïts elaborats amb llavoretes en la parròquia de Sant Antoni.
– Falles. La festivitat de les Falles, que se celebren any rere any del 14 al 19 de març, té un gran arrelament en la localitat. Hi ha deu falles repartides en tots els barris del municipi coordinades per la Unió d’Associacions Falleres.
– Mig Any dels moros i cristians. Es refereix a la festa de Moros i Cristians. Se celebra que falta menys de mig any per a les festes de Moros i Cristians de Catarroja. Es fa una entrada on els components de les huit filades visten les seues tradicionals gel•labes. A més, durant aqueix cap de setmana s’instal•la en el nucli antic un gran Mercat Medieval i es fan diversos actes en la contornada de l’Església de Sant Miquel. Es fa sempre l’últim cap de setmana d’abril.
– Sant Pere. Se celebra el 29 de juny. Festa en honor de sant Pere en el barri de pescadors de les Barraques (nucli antic), especialment el dia 30 de juny, en què tot el barri disfruta del Dia del Gos, amb paelles i disfresses. Destaca el trasllat del sant des del nucli antic en romeria fins al port, on s’apuja la imatge en una barca i es porta al mig del llac de l’Albufera on es fa una missa a la qual tots els assistents acudeixen amb barca.
– Festes en honor de sant Miquel. Se celebren durant el mes de setembre coincidint amb la fi de la sega de l’arròs. Dins de les festes destaquen les festes de Moros i Cristians, les festes més multitudinàries de la població, amb diversos actes com les ambaixades, entrada de bandes de música, l’alardo d’arcabusseria o la gran entrada de Moros i Cristians (sent aquest l’acte de major afluència de visitants de totes les festes del municipi). Hi ha huit filades repartides entre els dos bàndols; cinc en el bàndol moro i tres en el cristià. En les festes patronals destaca també el Concurs Internacional d’Allipebre al Port de Catarroja, la Regata de Vela Llatina, esport autòcton, al Parc Natural de l’Albufera, i la processó de Sant Miquel, en què ixen les dèsset imatges venerades en el municipi (una de les processons amb la quantitat més gran de sants).
– Santíssim Crist de la Pietat. Aquestes festes, traslladades a la setmana anterior a les Festes Majors, han recuperat una tradició antiga: l’espectacle de la Carxofa.
– Altres festes: En els distints barris de la població se celebren altres festes al llarg de l’any, com les Festes del Pilar, a l’octubre; les festes en honor de la Mare de Déu de la Mina, més coneguda com Maria Mare, al maig; les festes en honor de la Mare de Déu dels Desemparats, també al maig; o Sant Antoni de Pàdua, al juny.

Oficina de turisme

.