CARRÍCOLA

CARRÍCOLA

Situat a l’extrem oriental de la vall d’Albaida, al vessant nord de la serra de Benicadell. Consta de dos sectors clarament diferenciats: un al nord, pla, i un altre al sud, accidentat pels contraforts de la serra de Benicadell.


Com arribar:

Des de València, s’accedeix a través de l’A-7 per prendre després la A-35 i arribar a la CV-40.

Interés turístic:

Castell de Carrícola
Després de la conquesta cristiana l’alqueria islámica de Carrícola junt al Castell foren donats per Jaume I, al cavaller Ramón de Timor. Es troba en un tossalet a 415 m d’altura. La cronologia es del segle XII, La tècnica constructiva fou l’encaixonat d’obra de tàpia. El seu esquema constructiu correspon al d’una fortaleza, amb pati i torre, de planta poligonal irregular, rodeja de murs  formant un recinte defensiu. El Castell de Carrícola passa al llarg dels segles a mans de diferents propietaris. L’any 1296 el senyoriu de Carrícola fou integrat a la baronia d’Albaida. Temps després,
el Cardenal Joan de Mila i Aragó traslladaria la seua residencia al nou palau en la part baixa del poble.

Ermita del Crist del Calvari
Està situada als peus del Castell prop del naixement subterrani de la Font del Fardatxo, presidint la part alta del poble. El calvari, presenta a un costat i a l’altre de la pujada, ombrejada per xiprers, les catorze casetes o capelletes amb les escenes de la passió representades en taulellets valencians. L’edifici acull la imatge de Jesucrist crucificat, una escultura de fusta policromada, possiblement del segle XIX. L’edifici de l’ermirta és una construcció menuda, amb una estructura senzilla feta de maçoneria i coberta amb teulada, a dues vessants de teular àrab. L’interior obri una
fornícula on es situa la imatge del Crist del Calvari.

La Plaça
En ella distingim diferents models d’habitatges, malgrat la diferenciació social i d’època. El model constructiu predominat al poble és el d’una casa vinculada a la vida rural, d’una o dues plantes amb cambra, i a espatles de les cases localitzem el corral. Al entrar a la plaça trobem una serie de cases edificades en el segle XVII, destacant en les seues façanes els balcons de pedra i baranes de ferro, i en algunes d’elles trobem plafóns devocionals ceràmics. El edifici més important es l’Ajuntament, alçat en l’antiga casa de la Senyoria, situant en la seua frontera la Font del Fardatxo, brull subterrani que els musulmans captaren i conduïren per mitjà d’una galeria o alcavó de 300 m.

Església parroquial de Sant Miquel Arcàngel
L’Antiga mesquita fou convertida en església cristiana i consagrada a Sant Miquel Arcàngel en el 1572. La planta actual consta d’una nau central coberta amb una volta de canó, estructurada en quatre trams, amb les capelles laterals entre els contraforts. Als peus de l’edifici, trobem un cor alt, i a la banda de l’epistola s’alça el campanar de dos cossos. En la façana de murs arrebossats i emblanquinats, trobem l’accés amb una porta llindada. En el seu interior destaca l’altar major, d’estil neoclàssic, presidit per la imatge de Sant Miquel Arcàngel, patró dels carricolins i titular de
l’Església. Es tracta d’una escultura d’estil barroc de fusta policromada de finals del segle XVIII.

El llavador
El llavador nou, edifici del l’any 1955, localitzat en la part baixa del poble, construït en pedra amb coberta a dos aigües, consta de dos basses una per a la roba i l’altra per escurar. Ni l’arribada de l’aigua potable, ni les rentadores, han fet que l’hagen deixat d’utilitzar. L’aigua continua cap a la bassa principal, de planta quasi quadrada i uns 150 m3 de capacitat, on comença el reg de l’Horta de Carrícola, amb una tanda organitzada de 18 dies de durada, a raó de 2 hores per fanecada.

ARCADES patrimoni hidraùlic

Destaquem en el nostre patrimoni hidràulic les tres arcades, per ampliar el terreny d’horta, a ’altra banda dels barrancs d’At i el de l’Arcà. Les tres construccions están realitzades en obra de tapia, amb el caixer de la sequia fet de rejola maciza, l’arcada del Gatell situada junt a la Font i bassa del Gatell es la mes xicoteta de les tres. L’arcada del barranc d’At, és la més llarga, està extructurada en dos arcs rebaixats de diferent grandària. L’arcada del barranc d’At, i la del Gatell abastien d’aigua potable a Bèlgida. En l’arcada del barranc de l’Arcada l’aigua era distribuïda des de la bassa gran per dos séquies mare. El tap de la dreta, aportava aigua a la séquia del Camí d’Otos, fins
al Fondo. El tap de l’esquerra aportava aigua a la séquia de l’Arcada, fins a l’escorredor. Aquest darrer conducte, recollia l’aigua sobrant del Fardatxo, i els sumalls de la font de l’Arcada, passant el cabal resultant a l’altra banda del barranc d’Atzeneta, per mitjà d’un aqüeducte. L’Arcada andalusí, té 10,27 m de llum per 14,30 m d’alçada, i la seua fàbrica és d’obra de vila, amb caixer de rejola maciza.

Oficina de turisme

962356585