BUFALÍ

BUFALÍ

Les notícies més antigues de BUFALI daten de l’època de la dominació àrab, en ser conquistat el Regne pel Rei Jaume I d’Aragó. Que va ser una alqueria àrab ho prova el propi nom de BUFALI que, segons Sanchís Sivera (“Nomenclátor geogràfic-estadístic dels pobles de la Diòcesi de València”, València 1922), el denomina Bohali. Però els primers testimoniatges escrits els trobem en el “Llibre del*repartiment” del Rei Jaume I on es registra el lloc de BUFALI de diferents maneres: Aboalit, Huet Aboalit, Huet de Bocalich, Huet Abohaliol, Vuet Albohalyt o Vechdebocalich. El primer senyor de BUFALI es remunta al segle XVIII en el qual Felip III crea el Marquesat d’Albaida. BUFALI va pertànyer, doncs, al Marquesat d’Albaida, dedicant-se a l’agricultura, pagant el seu feu i sent poble devotíssim com ho prova el fet que en temps del Patriarca Sant Joan de Ribera, era la seua església un annex de Montaverner des de 1535, constituint rectoría de moriscos amb el caseriu de Calça; però a causa d’estar molt lluny i haver de passar el riu Albaida, que moltes vegades era impossible superar, es va desmembrar i va erigir en parròquia independent en 1574, amb l’advocació de La nostra Senyora del Loreto, l’església del qual, que estava derruïda, es va reedificar llavors el mateix que l’abadia.


Gastronomia:

Destaca el plat conegut com “pericana”, que ací es prepara amb tomaca crua, així com el rostit d’embotit artesanal de la població (llonganisses i botifarres); l’arròs al forn i una olla elaborada amb arròs, pollastre, vedella, verdures, cigrons i mandonguilles de carn, són els plats que completen l’oferta gastronòmica local.

Festes:

Les festes patronals se celebren del 15 al 20 d’agost, en honor a la Mare de Déu de l’Oreto i al Crist de la Pobresa, amb diverses celebracions religioses i lúdiques, com el popular concurs de paelles.

Oficina de turisme

962390388