AIORA

AIORA

Aiora sorprén el visitant, ja que ofereix una sèrie d’atractius complementaris entre si. El viatger descobrirà una localitat carregada d’història, que es manifesta clarament en la riquesa del seu patrimoni historicoartístic, llegat de la presència humana des de les seues manifestacions més remotes. A més d’aquest ric patrimoni, podem destacar la riquesa i l’abundància dels seus recursos mediambientals i paisatgístics.
La vila d’Aiora estén el nucli urbà al voltant del castell, que s’alça sobre un puig de 640 metres d’altitud, amb grans penyals. En el seu traçat urbà poden distingir-se diversos barris, el recorregut dels quals permet apreciar el llegat de la història d’Aiora.


Com arribar:

Com arribar-hi

Aiora és una població situada a l’interior de la província de València, limítrofa amb la província d’Albacete. El massís muntanyós que s’alça entre Aiora i la resta de la província fa que siga un lloc de difícil accés. De fet, el camí més curt per a anar a Aiora des de València és per la carretera comarcal CV-322, que travessa tota la serra, però aquest és, al seu torn, el pitjor camí, perquè és una carretera estreta i plena de revoltes, recomanada només per a viatgers amb paciència i que vulguen gaudir de les vistes que ofereix el paisatge.
Sens dubte, la millor ruta per a accedir a Aiora des de València és per la N-430, hui autovia del Mediterrani, fins a Almansa, i des d’ací, fent un recorregut de 20 quilòmetres per la N-330, s’arriba a Aiora sense cap complicació. Una altra alternativa és viatjar des de València per la N-3, hui autopista de Llevant, fins a Requena i des d’ací, per la N-330, fins a Aiora. Encara que la carretera no és tan bona per aquest costat, presenta l’avantatge de travessar tota la Vall d’Aiora i les poblacions d’aquesta. Els accessos des de la província d’Albacete es poden fer venint per Almansa, com ja s’ha comentat, o per la CV-320, que travessa les belles pinades del paratge de les muntanyes de La Hunde i Palomera.

Gastronomia:

El producte estrella de la gastronomia d’Aiora és, indiscutiblement, la mel. Com que Aiora és el major centre productor de mel de tota Espanya, la mel es pot degustar per tots els racons, com també adquirir-ne totes les seues varietats. Entre els plats elaborats amb mel hi ha els següents:
– L’aiguamel; es tracta d’unes postres elaborades amb trossos fins i allargats de carabassa que es cou en almívar de mel. Se serveixen freds.
– Encisam amb mel: fulles d’encisam tendre untades amb mel.
– Torró de grullos: es fa amb pasta de farina, ous i mel.
– Entre altres postres també es destaquen els ametlats (almendrados), els suspiros, els pastissets de moniato, la coca de llanda i els massapans.
Un altre dels productes estrela de la nostra gastronomia és l’embotit. Des de fa anys es fan els embotits de manera tradicional i amb la millor qualitat. Podeu degustar les llonganisses, les botifarres i els xoriços, a més de tota classe d’embotit. Entre la varietat d’embotit hi ha dues especialitats típiques d’Aiora, que són las guarras i el perro.
Podem continuar comentant les virtuts dels productes de la zona, com la gran varietat de postres que s’hi fan. Cada festivitat local té les seues pròpies postres tradicionals.
També podem destacar-ne les coques fregides o els pastissets de moniato.
Podem destacar la qualitat dels nostres forns tradicionals.
Però millor els convidem a passar per la Fira gastronòmica del poble.
«El primer tall de la mel»
La fira se celebra cada mes d’octubre i s’hi poden degustar tots els productes adés esmentats, els plats típics d’Aiora i de les poblacions pròximes.

Interés turístic:

El Castell

Aquest monument se situa en una elevació al centre de la vila. Es va edificar possiblement a mitjan segle XIII, després de la reconquista cristiana, sobre una antiga construcció àrab. El conjunt es componia del palau residència, de quatre plantes, dues places fortes i una gran torre de l’homenatge, a més d’altres dependències per a soldats i personal de servei, aljubs i jardins. El conjunt estava rodejat per prop de mil metres de muralles i torrasses de defensa.
El castell va quedar arruïnat per les tropes de Felip V en la Guerra de Successió, però el bell perfil i les grans dimensions encara evoquen la seua presència històrica. Entre les seues restes cal destacar la torre de l’homenatge, de planta quadrada, la porta falsa, que es va manar construir per la marquesa de Zenete, al s. XVI, sobre la qual estava l’escut d’armes, com també llenços, panys de la muralla muralles, torrasses, fossats, cisternes…

Església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció

El conjunt, situat al centre de la població, és més que un interessant compendi de l’arquitectura entre els segles XVI i XVII. La nau (de 42 metres de longitud, per 13 d’amplària i 23,6 d’altura) està formada per cinc cossos, als quals cal sumar l’àrea del presbiteri. Les capelles laterals que hi ha entre els contraforts estan separades per pilastres de capitell corinti, sobre el qual s’assenta un potent cimaci del qual s’arranquen els nervis de les voltes. Al seu interior conserva unes esplèndides taules de Yáñez de la Almedina, pintor format a Venècia pels deixebles de Leonardo da Vinci. També trobem olis, entre els quals destaca el de l’Ángel Tutelar d’Aiora, de l’autor Vicent López, i el retaule gòtic amb taules pintades de l’escola valenciana del s. XVI relacionats amb el cercle del Mestre Cabanilles.

Església de Santa Maria la Major

L’església de Santa Maria la Major és un edifici religiós construït al segle XIII, d’estil gòtic, que va ser ampliat en la seua capçalera al segle XV i reformat al segle XVIII. Es tracta d’una església que segueix la tipologia de les denominades de reconquesta, d’una sola nau amb sostrada de fusta sobre arcs diafragma.

Creu de Sant Antoni

Està situada a l’entrada de la vila des d’Almansa. Creu de terme, d’estil gòtic, llavorada en pedra davall d’un edicle amb quatre columnes que l’aixopluguen. La construcció s’atribueix a Miguel Molsós, al segle XV. Es tracta d’una columna de pedra de forma octogonal que supera els dos metres d’alçària, coronada per una creu. Aquesta creu superior té un crist crucificat a l’interior d’una de les cares i una imatge de la Mare de Déu en l’altra.

Ruta del «Hilo rojo»

Molts són els llocs que es poden destacar d’Aiora. La Ruta del Fil Roig permet conéixer tots els racons de la població.
Si per alguna cosa es caracteritza Aiora és per la riquesa natural de què gaudeix. Poc després d’eixir de la vila, podem gaudir de la naturalesa, de les serralades de muntanyes, de les sendes naturals i contemplar una gran varietat d’espècies i animals autòctons.

Paratges naturals

La Hunde

Al nord-est del municipi d’Aiora, al peu de la serra Palomera o Muela de Hunde, a 875 metres d’altura, trobem un dels patrimonis naturals més importants de la Comunitat Valenciana. Amb l’important cabal de la Fuente de la Cadena compon un paisatge gratificant, especialment recomanable per a acampament. Ocupa un pineda extensa, molt ben cuidada, amb espais per a zona d’acampada i zona de recreació, perfectament equipats, i una bassa circular que arreplega les aigües de la Cadena. Destaca la seua varietat faunística (geneta, porc senglar, àguila reial, àguila cuabarrada, esquirols…) i vegetal (aurons, freixes, carrasques, savines, alzines i pins).

Montemayor

Pic situat a uns dos quilòmetres aproximadament de la població amb una altura de 1.200 metres, que es caracteritza per la seua panoràmica i per l’ermita construïda en la cima, que és objecte de pelegrinatge cada 3 de maig.

Serra d’Aiora

A l’est d’Aiora se situa la serra, amb aproximadament 20.000 hectàrees. Amb una alçària de 1.000 metres d’altitud sobre el nivell del mar, permet contemplar des d’un lloc elevat la Vall d’Aiora i la Canal de Navarrés. Aquest massís alberga al seu interior gran quantitat d’enclavaments naturals (fonts, abrics, coves…), interessants per la seua riquesa quant a flora i fauna.

Serra de Palomera

El pic de Palomera es troba a 1.258 metres sobre el nivell del mar, i és el punt més alt de la comarca. En una de les seues cares, a 1.000 metres d’altitud, podem endinsar-nos en la Cova Negra, que aconsegueix una profunditat de 200 metres aproximadament, amb àmplies galeries i amb abundància d’estalactites i estalagmites.

La Hoz

Paratge natural amb abundant vegetació degut a la humitat de la zona. S’hi poden trobar diverses espècies d’aus, com ara voltors.

Més informació turística: http:/ www.ayora.es/turismo/

Festes:

Festivitat del Sant Àngel
Hi ha a Aiora una tradició secular que forma part de la religiositat popular dels aiorins i de la mateixa identitat del poble; es la devoció del Sant Àngel i la celebració de la seua festa el segon dilluns de gener.
Carnestoltes
La setmana de Carnestoltes es fa durant la setmana del Dimecres de Cendra.
Setmana Santa
Els actes més vistosos d’aquesta setmana religiosa gran són, sens dubte, les processons. Tot es fa en un dia, el Divendres Sant. Durant el matí té lloc la processó que representa la passió del Nostre Senyor Jesucrist.
Festes d’agost. Els bous en honor de la Mare de Déu de l’Assumpció
Els Bous. Se celebren del 8 al 15 d’agost i els seus ingredients principals són el culte a la Mare de Déu de l’Assumpció, el toreig de vaquetes i les actuacions musicals.
Fira el primer tall de la mel
Se celebra el cap de setmana més pròxim al dia de la Comunitat Valenciana i al pont del Pilar. És una mostra de les tradicions gastronòmiques, turístiques i culturals d’Aiora. Es fan les exhibicions relacionades amb la mel, com són les mostres de tall de mel, en què els apicultors locals ens ensenyen el seu treball amb els ruscos. Sens dubte, el tall de la mel d’Aiora és una gran opció per a delectar-se i endolcir-se .

Oficina de turisme

Direcció: Calle San Francisco s/n (Casa de la Cultura) C.P: 46620 Ayora
Telèfon: 961890658
Email: ayora@touristinfo.net
Web: http://www.ayora.es
Horari:

Horario: Lunes, viernes, sábado y domingo de 10:00 a 13:30 h. Martes, miércoles y jueves de 10:00 a 13:00 h. Lunes, jueves viernes y sábado de 16:30 a 18:30 h