El nom d’Algar és, com diuen la majoria dels experts, d’origen àrab i significa cova, caverna, gruta, concavitatdel terreny… 

El poble, conegut en altra època també com“Algar dels Frares“, segons consta en alguna enciclopèdia, i anomenat “Algar de Palancia” a partir de l’entrada en vigor del Real Decret de 27 de juny de 1916, signat pel rei Alfons XIII i pel President del d’aleshoresConsell de Ministres, Alvaro Figueroa, Comte de Romanones, hui baix la forma valenciana d’Algar de Palància, està situat a la vall del riu Palància, entre la Serra d’Espadà, que la separa de la conca del riu Millars, i la Serra Calderona, que la separa de la comarca del Camp de Túria, i forma part de la subcomarca de la Baronia, dins de la comarca del Camp de Morvedre.

Cal dir en aquest punt que Algar no ha format part en capmoment de la Baronia de Torres-Torres, com és el casd’Alfara de la Baronia i Algímia d’Alfara, ja que Algar constituïa Baronia pròpia.

Algar es troba a 187 m. d’altitud i dista 42 quilòmetresde la ciutat de València i 15 quilòmetres de municipisimportants com Sagunt (capital del Camp de Morvedre), Sogorb (capital de l’Alt Palància) i la Valld’Uixó, poble important de la comarca castellonenca de La Plana. Algar es troba a 15 quilòmetres de la mar Mediterrània, és a dir, a una distància xicoteta de platgescom les de Sagunt, Moncofa, etc. El seu terme municipal limita amb els termes de Sagunt, Alfara de la Baronia, Soneja, Sot de Ferrer i Sogorb.

El relleu del terme d’Algar es caracteritza per la presència de xicotetes muntanyes de 200 a 300 metros d’alçada, com la Solana, la Forca, el Castellet, etc.

El clima és mediterrani marítim, amb estius calorosos i hiverns suaus. Les plujes són escases, oscilant les precipitacions anuals entre els 400 i els 500 litres per metre quadrat. Les temperatures oscilen entre els 17º i els20º C, sent les més extremes durant juliol i desembre. No obstant, a l’hivern com a l’estiu hi ha dies ambtemperatures extremes.

 La vegetació natural hui es caracteritza per la pràcticaabsència d’alzines. En canvi, el pi s’estén per tot arreu, inclús a les terres de labor abandonades per la seua escasa rendabilitat agrícola. A més, es trobem amb la garriga (coscolla, espart, romaní, farígola, margalló, espígol, etc.). Als rius i barrancs destaca el baladre, la pita i la figuera de pala.

Pel que fa a la fauna, a les muntanyes i terres de secàtrobem el conill (que s’estén, als últims anys també per les terres de regadiu), la perdiu, la llebre, la rabosa, i des de fa uns anys alguns exemplars de porc senglar. Cal dirtambé que, com a conseqüència dels tractaments ambproductes agresius (herbicides, etc), es nota una disminució d’aus i ocells a les terres de conreu, inclúsd’aus migratòries.

Al casc urbà encara podem veure el teuladí.

Respecte a la població, Algar, que històricament va passar dels 605 habitants que tenia en 1845 als quasi 800 habitants a principi del segle XX, ha perdut població, si bédarrerament s’ha recuperat un poc. Els cens de poblacióactual del municipi és de 500 persones censades, entre les quals cal destacar 50 estrangers de diverses nacionalitats(magrebís, romanesos, búlgars, anglesos, etc.) i varis veïnsde la Urbanització “Montes del Palancia”, ubicada en el propi terme municipal. Tot i això, el poble augmenta de fetla seua població durant els caps de setmana i, sobretot, a l’estiu i a les festes.

En referir-nos breument a la història d’Algar, i d’acordamb SATURNINO AROCAS, es pot dir que existeixenquatre períodes clarament diferenciats:

Primer període.– Des d’abans de l’any 1000 fins l’any1238, és a dir, des de la seua fundaciópels àrabs (ignorem la data exacta, però amb tota seguretat posterior  a l’any 711) fins la seua conquesta per les tropes cristianes de Jaume I el Conqueridor, rei de la Corona d’Aragó. Sembla que, durant aquest període es va construir, al lloc on actualment es troba l’esglésiaparroquial de la Mercé, una xicoteta mesquita musulmana i després una ermita cristiana. Es possible que també la cisterna siga d’aquesta època, encara que es una cosa que caldría constatar més sòlidament.

Segon període.- Desde la conquesta cristiana per les tropes  de Jaume I fins l’expulsió dels moriscs del regne de València l’any 1609, i que va afectar com és obvi elspobladors moriscs d’Algar, els quals constituienpràcticament la totalitat de la seua població, i que forenobligats a emigrar cap al nord d’Àfrica, restant el pobledesert i despoblat. Durant aquest període, Raimundo Morelló (o Ramon Morelló), primer senyor cristiàd’Algar, per decisió del rei Jaume I, va fer la cessió del poble per testament a l’Orde de la Mercé, fundada per Sant Pere Nolasc, assistit del seu confesor i jurista Ramonde Penyafort, canonge de Barcelona, Orde a la qual el reiJaume I li va otorgar sempre la seua protecció. Sant Pere Nolasc, junt amb la Mare de Déu de la Mercé i SantRamon Nonat són els patrons d’Algar. Per aquesta decisióde Raimundo Morelló, el General de l’Orde de la Mercé va passar a ser el Baró d’Algar, títol que encara hui ostenta de forma honorífica.

   Escut mercedari.

Raimundo Morelló va deixar també en testament a l’Orde de la Mercé el convent d‘Arguines (situat a pocsquilòmetres d’Algar, hui terme de Sogorb) i un hospital que en aquest hi havia, disposant que les rendes d’Algarserviríen per al manteniment de l’hospital d’Arguines. A partir d’aquest moment històric, i durant molts anysdesprés, va existir un vincle molt fort entre Algar i Arguines i ambdós van fruir d’una gran protecció dels reis de la Corona d’Aragó, per exemple l’exempciódel “monedatge” per als habitants d’Arguines i d’Algar, impost sobre els béns mobles que va establir el rei Pere II.

  Com a conseqüència de la Guerra de les Germanies, es va obligar a la conversió forçosa de les minoriesmusulmanes del regne de València. L’any 1525 forentancades les mesquites que hi havia a la Serra d’Espadà, la qual cosa va provocar una forta revolta dels musulmansd’aquest indret, inclús de la gran moreria de Sogorb. Elsrebels varen escollir un cabdill: l’alagarí Garbau, llaurador que tenia l’ofici d’alamin d’Algar, és a dir, de jutge de recs. Garbau fou empresonat pels homes del Duc de Sogorb i fou condemnat a mort, sent, junt amb elsseus fills, trossejat pel botxí.

 Tercer període.– Des de l’any 1609 fins l’any 1836. Després de l’expulsió dels moriscs l’any 1609, com hemdit adés, arriben al poble els primers cristians vells, concretament 26 famílies. El dia 1 de febrer de 1610, ambla presència del Baró, Fray Felipe Guimerá, el Comendador del Convent d’Arguines i el Justícia d’Algar, es llegeixen els “Capítols de Població per als Vasalls de la Baronia d’Algar“, l’original dels quals es conserva a l’Arxiu històric municipal. En els Capítols de Poblaciós’estableixen els drets i obligacions dels primers pobladorscristians del nostre poble. Cal dir que, encara hui, es conserven alguns dels cognoms d’aquests pobladors, per exemple, Bojó (o Boixó), Mora, etc. Alguns congnoms, en canvi, com per exemple Maldonado, s’han perdut.

 L’any 1836, com a conseqüència de la Desamortització acordada pel Govern espanyol, cessael domini del Baró i abandona el poble l’últim fraremercedari, el qual ocupava el càrrec d’administrador i sacerdot d’Algar.

 Quart període.– Des de l’any 1836 fins l’actualitat. Després del cessament del domini de l’Orde de la Mercé, Algar es torna municipi independent i comença a tindre Ajuntament propi. Cal destacar durant aquestperíode històric l’esforç dels pobladors d’Algar encaminatbàsicament a la lluita per la possessió d’aigues necessàriesper a regar els concreus d’horta, cada vegada en augment.

 En el segle XIX, diveros Alcaldes d’Algar varen publicar “Bandos de Buen Gobierno”, preocupant-se per regular la vida municipal i per aconseguir una correcta convivència al nostre poble. Cal citar els “Bandos de Buen Gobierno” de 1848, 1850 i 1882, dels Alcaldes Josep Molina, Josep Mora i Albert i Salvador Mor i Ros, respectivament.

 Durant aquest període, Algar també es veu afectat d’unamanera o altra, per tots els esdeveniments que tenen lloca Espanya (guerres carlines, cops d’estat militars –elsanomenats “pronunciamientos”, tan freqüents al segleXIX-,  Primera República, guerra al Marroc, Dictadura de Primo de Ribera, Segona República, Guerra Civil, Dictadura del General Franco y l’Estat democràtic actual, baix la forma de Monarquía constitucional, etc.). També cal dir que , durant els segles XIX i XX, es produixen importants realitzacions i transformacions a Algar, totes les quals han fet possible que el nostre poblesiga actualment un poble modern i dotat de serveis dignes en tots els aspectes, amb una bona qualitat de vida, la qualdarrerament també es veu afectada dissortadament per la greu crisis econòmica estesa per tot arreu però que afecta molt especialment a Espanya i, en particular, alsvalencians.

 Bibliografia recomanada

            Realengo y señorío en el Camp de Morvedre, de J.Manuel Iborra Lerma.

            Datos históricos de Algar de Palancia, de Saturnino Arocas Franch.

            Imatges d’un poble.Algar, segle XX, editat per l’Ajuntamnet d’Algar.

            La Iglesisa de Nta. Sra. de la Merced de Algar, de Amelia Comba i Comba.

            Algar de Palancia.Historia General, de Carlos Recio.

Sant Antoni del Porquet 

Per finals del mes de gener té lloc aquesta festivitat en honor a Sant Antoni. Aquesta festivitat se celebra durant molts anys a Algar, on com és tradició, es beneixen els animals pel Sr Rector de la localitat i per la nit, després d’iniciar una gran foguera amb grans troncs  de garrofera i olivera a la Plaça Major, la gent del poble i visitants torren en les seves brases carn i embotits que són repartits per l’Ajuntament. Tots en reunió, al voltant de la foguera mengen, riuen, canten i ballen amenitzats per un grup musical.

 Setmana Santa – Pasqua

 En Algar de Palància es celebra la Setmana Santa, amb l’emotiu “Despreniment del Crist de la Santa Creu” i l’enterrament el Divendres Sant, i el Diumenge de Pasqua amb la tradicional processó de “La Trobada” al matí i, al migdia, el també tradicional Concurs de Davantal.

Al diumenge següent de la Pasqua, es celebra el dia de les paelles, també molt tradicional del nostre municipi. Les penyes del poble realitzen les seues paelles i un jurat elegix les tres millors, per a després fer un dinar multitudinari a la P/Major.

Setmana Cultural i Esportiva

La primera setmana d’agost se celebra la Setmana Cultural i Esportiva, que està organitzada per l’Ajuntament i amb la col·laboració de totes les associacions locals, organitzant diversos actes, com ara campionats esportius, exposicions de manualitats, representacions de teatre, “Play Back” , conferències, balls, cine,concerts i sopars populars.

Setmana de bous, “Vuitaba”

A la tercera setmana d’agost se celebra la tradicional “Vuitaba” (Bous al carrer) amb els passacarrers matinals amb els majorals, el seu típic “Berenar a la Plaça”, bous, balls, xaranges,discomòvils i orquestres. Una setmana sencera on el poble canvia la seva imatge i es transforma en festa i alegria.

 Festes Patronals Mare de Déu Mare de Déu de la Mercè i Sant Pere Nolasc i Sant Ramon Nonat

 Les Festes Patronals d’ Algar se celebren en el mes de setembre i actualment són organitzades per l’Ajuntament. Els actes se celebren durant dos caps de setmana consecutius, depenent de com quede de pròxim el dia 24 de setembre dia de la Mare de Déu de la Mercè.

 El primer cap de setmana és de festejos taurins, on s’inclou la desencaixonadadel bou de “La Penya Cerril”. Antigament aquest bou es nomenava el “Bou de la Festa” ja que era comprat pelpoble i després la seva carn es repartía entres els veïns i veïnes del poble.

El cap de setmana següent, concretament el divendres, se celebra el dia del nostre patró Sant Pere Nolasc,iactualment també de sant ramon Nonat, tenint lloc una Missa Major cantada pelCor Parroquial de la localitat, mascletà i un espectacle nocturn a la Plaça Major. El dissabte és el dia gran de les festes en honor a la Mare de Déu de la Mercè, que comença el dia amb el Rosari de l’ Aurora i els carrers s’engalanen; la Banda de Música d ‘Algar recull alsmembres de l’Ajuntament i se celebra una Missa Major cantada. A la sortida, es reparteixen trossos de “pa beneit” i es dispara una mascletà. la qual hui es fa a l’aparcament que hi ha en l’antigacarretera nacional 225. A l’hora de dinar es reparteix la tradicional “Caldera”. A la nit, se celebra una emotiva i peculiar, per no dir única processó, símbold’Algar del Palància, en què els portantsi els xiquets que acompanyen a la Vergees vesteixen de “Turquets”, i el tradicional Ball del Mantó, amenitzatper una gran orquestra. El diumengesegüent es el Dia de Difunts, en record dels nostres avantpassats, dia al qualels   més xicotets gaudixen del parcinfantil i de la resta d’atraccions per a ells. Finalitza el dia amb un Sopar de Germanor a la Plaça Major per a tots elsveïns i una gran “Traca” d’avís del final de les festes.