Està situat al nord-oest de la comarca del Camp de Morvedre, a la vall del riu Palància. El riu divideix el terme en dues meitats, quedant el nucli urbà a la dreta. Les muntanyes més elevades del terme municipal són el Picaio (388 m), la Costera (261 m) i la popularment coneguda Muntanyeta de l’Ermita (229 m), als peus de la qual s’estenen les cases del poble.
El clima és mediterrani. La zona muntanyosa del terme (365 hectàrees) està coberta de pins, de propietat municipal; hi ha també timó, romer i un poc d’espart. S’accedeix a aquest poble des de València a través de la A-23 i agafant després la CV-327, després de travessar la localitat veïna d’Algímia d’Alfara.
La vegetació és típicament mediterrània. En aquest municipi es cultiva el secà (ametlers, garroferes i oliveres) i el regadiu (sobretot tarongers de distintes varietats). Destaquem els mesos d’hivern, durant els quals els tarongers ens ofereixen la seua fruita amb un esclat de color taronja. La població d’Alfara de la Baronia, com que no va patir invasions després de l’època romana, va ser típicament romana fins a l’arribada dels musulmans. Jaume I va conquistar l’alqueria d’Alfara, que va passar a formar part de la baronia de Torres Torres. El 1270 es va entregar la baronia a Bertrà de Bellpuig, i posteriorment la baronia va passar a altres cases nobiliàries. La més important va ser la dels Vallterra (1445-1760), i els últims senyors van ser els Castellví, des del 1780 fins a l’extinció dels senyorius.