ALBAL

ALBAL

Albal està situat entre el Parc Natural de l’Albufera i les últimes elevacions de la Serra de Perenxisa, a 8 km de València. Té una població de 15.600 habitants, aproximadament, i la seua economia es basa principalment en l’agricultura (arròs, taronges, mandarines i hortalisses), la xicoteta indústria, el moble i el sector serveis.


Com arribar:

Per carretera, es pot accedir de diverses formes:
Des de València, agafant la V-32 i, posteriorment, la CV-33. La CN-332 ens hi portarà ràpidament passant per Alfafar, Massanassa i Catarroja, per l’eixida Albal/Torrent. En aquest punt enllacem amb la CV-33 fins a arribar a la localitat després de passar Torrent. La CN-340 arriba a Albal des de la zona nord, després de travessar els nuclis urbans de Catarroja, Massanassa i Benetússer. També podem accedir pel sud des de Beniparrell i Silla. Finalment, la CV-400 transcorre paral•lela a la CN-340 i uneix les mateixes poblacions que aquesta, però pels afores, de manera que s’aconsegueix una major rapidesa. Albal no disposa d’estació de ferrocarril i l’estació més pròxima és Catarroja (2 km). Des d’allí es pot agafar un autobús de servei regular que uneix Albal amb Catarroja, Massanassa, Benetússer i València.

Gastronomia:

La població es troba en una comarca famosa pels seus arrossos, per la seua varietat i els complements o condiments típics amb què se’n fa la preparació. Cal destacar la paella, l’arròs al forn i l’all i pebre. Pel que fa als dolços, els més típics són els tradicionals pastissets de moniato, cama ací-cama allà.

Interés turístic:

L’ermita de Santa Anna va ser fundada pel senyor del poble (capítol catedralici de València) amb la finalitat de commemorar una imatge de Santa Anna que hi havia en el tronc d’una olivera situada vora el lloc de la seua construcció. Actualment es tracta d’un enclavament dedicat al descans i d’especial importància en les festes patronals. La façana és d’estil neogòtic, encara que el cos principal és gòtic de planta rectangular i arcs apuntats. Es troba en bon estat a causa de la seua recent restauració.

La Torre d’Albal és d’origen àrab, és a dir, es tracta de la construcció més antiga de la localitat. És de caràcter defensiu i, a més, amb fins de vigilància, com la majoria de torres que trobem arreu de la província de València. És de planta quadrada i encara s’hi poden observar els merlets en la part més alta. El seu estat actual de conservació és prou bo ja que ha sigut restaurada recentment, a més es troba protegida per la Llei de Conservació del Patrimoni Històric Espanyol.

Quant als edificis de caràcter religiós, és necessari anomenar l’església de la Mare de Déu dels Àngels, la qual data del segle XVII, ja que d’entre les construccions religioses de la localitat és la més representativa. Potser el més cridaner de l’església siga la seua volta central, amb els nervis creuers que uneixen els contraforts. Actualment el seu estat de conservació és bo a pesar de les remodelacions que ha patit.

Festes:

Les celebracions més importants són la festivitat de Sant Blai, patró de la població, el 3 de febrer, en la qual es fa una romeria a l’ermita i el replà de Santa Anna, on s’ofereix el típic porrat; les festes majors de la població, en honor de la patrona Santa Anna, que culminen entre el 26 i el 28 de juliol, i també les Falles, de les quals se’n planten set en distints sectors del municipi. A més a més, se celebren en la població les festes de Sant Antonio Abat, al gener, i les de Sant Roc, a l’agost. Com a festes de barri o carrer, cal assenyalar les de Sant Antoni i Sant Vicent, que celebren els veïns dels carrers que porten el seu nom.

Sant Blai (3 de febrer). Falles (del 15 al 19 de març). Santa Anna (26 de juliol). Com la resta de la província, són típics els focs artificials, les misses, els bous, les processons, els concerts de música, les cavalcades i les revetles. També hi destaquen les albades a les dames i la reina de les festes.

www.albal.es