Blog

València turisme. El valor del patrimoni valencià

A la fi del segle XV, el que en aquells dies era el Vicari Pontifici, va saber traure-li rèdit a la benedicció del matrimoni dels Reis Catòlics, adquirint per compra el productiu Ducat de Gandia. Des d’aquell moment, els territoris més meridionals de l’actual província de València, han estat marcats per aquesta família que va acabar tenint entre els seus llinatges, dos papes a Roma i un Sant.

Un territori habitat, per les principals plomes que constitueixen el cos principal de la nostra llengua: Ausiàs March, Joanot Martorell i Rois de Corella. El gòtic mediterrani es manifesta entre els principals monuments de l’entorn, com el Palau Ducal, la Col•legiata o el Convent de les Clarisses a Gandia, no són més que un preludi per al magnífic Monestir de Sant Jeroni de Cotalba a Alfauir. Juntament amb el Monestir de la Murta a Alzira o el Convent del Corpus Christi a Llutxent, configuren un conjunt monàstic en el qual es troba el Monestir de Santa Maria de la Valldigna, centre benedictí més meridional de la península.

La voluntat del Papa Alexandre VI, era que tant el seu ducat com el seu bressol reberen arquitectes i pintors que modernitzaren i embelliren les seues estades. Així la Col•legiata i els convents de Xàtiva o l’ermita de Santa Anna són una mostra d’aquesta voluntat.

No és casualitat, que pocs anys després, en aquesta mateixa ciutat destacara un pintor com Josep Ribera “El Españoleto”, i a poca distància en la mateixa comarca, a la Font de la Figuera, Joan de Juanes es convertisca en el principal deixeble de Macip.

La comarca de Requena-Utiel, es troba en el segle XV en territori del regne de Castella, però la seua influència valenciana, fa que tant l’Església de Salvador, com la de Santa Maria siguen avui, un dels millors exemples del gòtic modern. La porta de la torre de l’homenatge i el pont en el pas de Contreras, són obra de l’arquitecte més rellevant del moment, Pere Comte.

La ciutat de València durant aquest període és un dels principals referents urbans del Mediterrani, i és per açò que les seues construccions civils i eclesiàstiques marquen una fita dins del gòtic europeu. Poc ha d’envejar la torre del Miquelet a qualsevol talaia de la Borgonya, la Llotja dels Mercaders significa màxim exponent de les construccions civils del moment i les majestuoses portes de Serrans o de Quart han sigut repetides a França i a Itàlia.

Més al nord, se succeeixen les torres com la Torre Medieval de Benavites i els palaus gòtics com els de Llíria. Fortificacions i palaus que se succeeixen per tot el territori del Túria i que són la prova de la riquesa que per aquesta ruta fluvial es traslladava des de les terres aragoneses.

Les construccions gòtiques són un dels elements més comuns entre les poblacions de la nostra Província. La potència de la ciutat de València com a atractiu comercial que va imposar modes i va atraure grans escultors provinents de la Bretanya, a grans pintors de la Borgonya o arquitectes i mestres de la pedra procedents de tota europa occidental.

Des de la influència dels papes Borja, fins al potencial dels nostres valuosos escriptors, han provocat una complicitat cultural que representa un dels principals atractius dels nostres pobles.

Un denominador comú, València, territori i patrimoni com a element aglutinador i singularitzant dels nostres recursos.

Textos – València Turisme
Fotos: Ruta del Vi D.O. Utiel-Requena, Aj. Xàtiva, Manc. La Valldigna.

València turisme. El valor del patrimonio valenciano

A finales del siglo XV, el que por entonces era el Vicario Pontificio, supo sacarle rédito a la bendición del matrimonio de los Reyes Católicos, adquiriendo por compra el productivo Ducado de Gandia. Desde ese momento, los territorios más meridionales de la actual provincia de Valencia, han estado marcados por esta família que acabó teniendo entre sus linajes, dos papas en Roma y un Santo.

Un territorio habitado, por las principales plumas que constituyen el cuerpo principal de nuestra lengua: Ausiàs March, Joanot Martorell i Rois de Corella. El gótico mediterráneo se manifiesta entre los principales monumentos del entorno, como el Palacio Ducal, la Colegiata o el Convento de las Clarisas en Gandia, no són más que un preludio para el magnífico Monasterio de Sant Jeroni de Cotalba en Alfauir. Junto con el Monasterio de la Murta en Alzira o el Convento del Corpus Christi en Llutxent, configuran un conjunto monástico en el que se halla el Monasterio de Santa Maria de la Valldigna, centro benedictino más meridional de la península.

La voluntad del Papa Alejandro VI, era que tanto su ducado como su cuna recibieran arquitectos y pintores que modernizaran y embellecieran sus estancias. Así la Colegiata y los conventos de Xàtiva o la ermita de Santa Anna són una muestra de esta voluntat.

valldigna1

No es casualidad, que pocos años después, en esta misma ciudad destacara un pintor como Josep Ribera “El Españoleto”, y a poca distancia en la misma comarca, en la Font de la Figuera, Juan de Juanes se convierta en el principal discípulo de Macip.

La comarca de Requena-Utiel, se encuentra en el siglo XV en territorio del reino de Castilla, pero su influencia valenciana, hace que tanto la Iglesia de Salvador, como la de Santa Maria sean hoy, uno de los mejores ejemplos del gótico moderno. La puerta de la torre del homenaje y el puente en el paso de Contreras, son obra del arquitecto más relevante del momento, Pere Comte.

La ciudad de València durante este período es uno de los principales referentes urbanos del Mediterráneo, y es por eso que sus construcciones civiles y eclesiásticas marcan un hito dentro del gótico europeo. Poco tiene que envidiar la torre del Miquelet a cualquier atalaya de la Borgoña, la Lonja de los Mercaderes significa máximo exponente de las construcciones civiles del momento y las majestuosas puertas de Serranos o de Quart han sido repetidas en Francia y en Italia.

Más al norte, se suceden las torres como la Torre Medieval de Benavites y los palacios góticos como los de Llíria. Fortificaciones y palacios que se suceden por todo el territororio del Túria y que son la prueba feaciente de la riqueza que por esta ruta fluvial se trasladaba desde las tierras aragonesas.

ELS BORJA-blog
Las construcciones góticas son uno de los elementos más comunes entre las poblaciones de nuestra Provincia. La potencia de la ciudad de Valencia como atractivo comercial que impuso modas y atrajo grandes escultores provenientes de la Bretaña, a grandes pintores de la Borgoña o arquitectos y maestros de la piedra procedentes de toda europa occidental.

Desde la influencia de los papas Borja, hasta el potencial de nuestros valiosos escritores, han provocado una complicidad cultural que representa uno de los principales atractivos de nuestros pueblos. Un denominador común, Valencia, territorio y patrimonio como elemento aglutinador y singularizante de nuestros recursos.

Textos – València Turisme
Fotos: Ruta del Vino D.O. Utiel-Requena, Ayto. Xàtiva, Manc. La Valldigna