L’HORTA


L’horta abraça literalment València (capital de la comarca i de la província), Iniciem el recorregut per l’Horta a Alboraya, que ens brinda la possibilitat de començar el nostre viatge amb un singular desdejuni: una genuïna orxata acompanyada de fartons. Per als aficionats a la motonàutica o a la navegació de creuer la Pobla de Farnals serà un agradable descobriment. De l’esport al shopping de luxe. A Tavernes Blanques una parada per a comprar alguna peça de Lladró, una de les porcellanes més cobejades en tot el món, resulta obligatori. Seguint la ruta cap al Puig, els pobles –tots ells antigues alqueries àrabs– s’endevinen des del lluny a través dels seus esvelts campanars i se succeïxen fins quasi confondre’s. En l’església parroquial d’Almàssera, es pot veure l’arquilla que guarda les formes eucarístiques del Miracle dels Peixets i en el marge esquerre del barranc de Carraixet, Bonrepòs i Mirambell disseminen la seua població per unes quantes alqueries. A Meliana, l’església dels Sants Joans –construïda renaixentista i recoberta amb elements xoriguerescos– i les ermites de la Mare de Déu de la Misericòrdia (erigida en memòria de la conquista d’estes terres per Jaume I) i del Crist de la Providència mereixen una visita. Abans de continuar, es poden adquirir els populars mosaics que es fabriquen ací des de 1860. A Foios, l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció guarda una imatge del segle XV de la Mare de Déu del Patrocini, la seua patrona, i, enmig de l’horta, l’ermita del Crist de la Sang. Molt prop, Albalat del Zorreéis mostra orgullosa l’enorme cúpula de la seua església parroquial (barroca del segle XVIII) i el castell-palau dels comtes d’Albalat (de finals del segle XV), una gran fortalesa amb una sola torre, finestrals gòtics, porta d’arc i pati interior amb escala descoberta que hui és seu de l’ajuntament. D’Albuixech, Emperador, Massalfassar, Museros, Massamagrell, Puçol i Rafelbunyol, El Puig, Alfara del Patriarca, Vinalesa, Burjassot, Los Silos, Godella, Rocafort, etc.


Gastronomia i festes:

GASTRONOMIA

La cuina d’esta comarca es beneficia d’una terra rica i fèrtil. L’arròs n’és el rei i es prepara de mil formes diferents. Junt amb les tradicionals paelles de pollastre i conill o marisc, el visitant en pot tastar altres exquisides varietats com la de fetge de bou amb cigrons, endívies i fetge de bou o l’hortolana, amb albergina, carxofa i faves, acompanyant-se d’alls tendres, pésols i bajoquetes. També l’arròs amb abadejo, que pot anar amb floricol o cigrons o el completíssim rossejat (gratinat), amb botifarres de ceba, blanquets, garreta de vedella, manetes de porc i pilotes (de magre picat, ou, pa ratllat, canella, sal i jolivert) són dues especialitats característiques d’esta zona presents en les cartes de molts restaurants. Com a postres, fruita, excel•lent en qualsevol època de l’any i, per als que no temen les calories, algun exquisit dolç com la corona, feta a base de massapà, ou, ametla, sucre i bescuit i adornat amb fruites gebrades. Pastissets de moniato, coques d’ametla i canella, mantegades, rosquilles, cocos de Xile i una infinitat de pastissos completen este apartat per a delícia dels més llépols.

FESTES

Les festes se succeïxen al llarg de tot l’any encara que les principals celebracions es concentren en la temporada estival. Es festeja els sants patrons i s’agraïxen les bones collites amb processons. Les populars Falles, amb el seu foc purificador, es planten i cremen en cada localitat i els carnestoltes han ressorgit amb força en els últims anys i s’allarguen fins a coincidir amb l’arribada de la primavera que, en esta comarca, és explosió de milers d’aromes i colors. Especialment brillants són el Ball de Torrent, pantomima amb balls i música de dolçaina i tabalet, i la processó del Diumenge de Rams, l’origen de la qual es remunta al segle XV. La desfilada culmina quan la carxofa —un artefacte amb forma de lira suspés per una maroma entre els balcons de la Plaça Major— s’obri, donant solta a tórtores i coloms amb una pluja de centenars de papers que contenen versos populars (al•leluies). Pareguda cerimònia es repetix en altres localitats. A Silla, en la processó del Crist, l’artefacte té forma d’hortalissa i a l’obrir les seues fulles sembla una palmera en la tija de la qual un xiquet vestit d’àngel canta al compàs d’orgue i violins. El dia es completa amb l’antiga dansa del porrots o hòmens de la força, interpretada amb bastons al so de la dolçaina i el tabalet. També d’Alaquàs, en la festa dedicada a la Mare de Déu de l’Olivar, un àngel apareix dins d’una carxofa interpretant els seus cants. La nit anterior cantors i dolçainers recorren els carrers en una emotiva Nit d’Albades. Una altra singular processó és la que protagonitzen els orxaters d’Alboraia en honor de la Mare de Déu de l’Horta perquè protegisca els seus camps de xufa. La imatge, que es guarda en una ermita, es porta la vespra de la festa a una altra de les ermites del terme per a procedir al seu trasllat processional el matí de la festa, enmig de cants i volteig de campanes. Les processons són ben sovint el tema central de la festa però mai no hi falten la música, el foc, la pólvora i altres manifestacions lúdiques. En moltes s’organitzen concursos de paelles o es preparen caldera que després degusten tots els assistents i algunes encara mantenen la tradició del bou embolat i les populars vaquetes. L’apoteosi final sempre la posa un espectacular castell de focs artificials. No podia ser d’una altra manera en una comarca que és bressol dels millors pirotècnics del món. La relació de festes seria interminable, per la qual cosa, si este aperitiu festiu li ha paregut interessant al lector, li recomanem que sol•licite més informació en qualsevol oficina de turisme. Segur que no el defraudaran.