LA COSTERA


Conéixer un lloc amb diversitat és viatjar per la comarca de la Costera, situada a l’interior i al centre geogràfic de la Comunitat Valenciana. La màgia que envolta esta comarca és la gastronomia, l’artesania i la bellesa del seu patrimoni. Estratègicament situada en el pas natural que comunica l’altiplà sud amb la Mediterrània (la Vall de Montesa), la comarca de la Costera ha tingut gran importància política i econòmica des de la Prehistòria. Presenta dos zones clarament diferenciades; primer, la sud-oest, poc poblada i muntanyenca, on s’estén la Serra Grossa, que fa de límit amb la Vall d’Albaida i Albacete; la segona zona és a l’est, sector pla al nord de la serra de Vernissa, on es troben la major part dels municipis d’esta comarca. La part nord és limitada per la serra d’Énguera, i entre esta i la Grossa es forma la Vall de Montesa, per la qual discorre el riu Cànyoles. Ens endinsem en una comarca oberta al futur, i amb un important sediment cultural i històric…


Com arribar:

Tres carreteres nacionals procedents de València travessen els seus territoris. La N-430, en forma d’autovia, passa per les poblacions de Montesa, Vallada, Moixent i la Font de la Figuera, i pren camí d’Almansa. De la població de la Font de la Figuera partix la N-344, que comunica amb la província d’Albacete, i també s’inicia en esta població la CV-660, que ens conduirà a Ontinyent. L’altra carretera nacional denominada N-340 enllaça amb la comarca de la Vall d’Albaida. Una altra via de comunicació amb la comarca abans citada és la CV-41, que unix les poblacions de Canals i, prenent forma d’autovia, arriba a Ontinyent.

Connexions ferroviàries amb Alcoi i línia València-Madrid. Servici d’autobusos amb enllaç a les principals poblacions pròximes a Xàtiva i a València.

Gastronomia i festes:

GASTRONOMIA

L’empremta de la cultura àrab i les tradicions culinàries de la zona es combinen i donen com a fruit un exquisit menú amb innumerables matisos per al gust. Com no podia ser d’una altra forma, l’arròs és el principal protagonista en la majoria dels plats i intervé en múltiples receptes, com la cassola d´arrós al forn o l’arrós amb fesols i naps, sense oblidar la famosíssima paella que es cuina amb abundant carn, llegums i verdures. D’altra banda, els dolços són els millors exemples de la tradició gastronòmica amb un exemple com l’almoixavena, unes postres de pasta trencada elaborat amb oli, farina, ous, sagí de porc, sucre i canella. També destaca l’arnadí, un exquisit dolç que es cuina en dues varietats, amb carabassa o amb moniato —en ambdós casos acompanyat de sucre i ametla mòlta— i que constituïx unes de les postres bàsiques i tradicionals durant la Setmana Santa. Oriünd de Xàtiva, hui és possible trobar este deliciós dolç en les cartes dels més prestigiosos restaurants.

FESTES

Les festes de la comarca estan repletes d’actes religiosos i lúdics, on els balls, les desfilades, la música i la gastronomia tenen el seu protagonisme. Les Falles concentren el seu protagonisme quasi exclusivament en la ciutat e Xàtiva, amb 17 comissions i altres tants monuments grans i infantils i un bigarrat programa d’actes propis d’esta celebració. Canals celebra les seues Festes Patronals dedicades a Sant Antoni Abad el 17 de gener, amb la seua famosa foguera (la més gran del món) i la seua Fira el segon cap de setmana de setembre. Del 15 al 20 d’agost, Xàtiva celebra la tradicional Fira d’Agost, amb una extensa oferta comercail, lúdica i gastronòmica. Vallada, durant la segona setmana de setembre i la Font de la Figuera, del 4 al 9 de desembre, celebren Festes de Moros i Cristians. Romeries se celebren a la Llosa de Ranes el primer diumenge de maig, amb ascensió i diversos actes en l’ermita de Santa Anna i, a Xàtiva, on se celebra la romeria a l’ermita de Sant Feliu, el primer dia d’agost.