EL RACÓ D’ADEMÚS


És potser la comarca més singular, al constituir una illa valenciana en terres d’Aragó i Castella-la Manxa. La seua elevada altitud proporciona un clima fred a l’hivern i molt agradable a l’estiu, la qual cosa convertix el Racó en un lloc molt concorregut per a la pràctica del senderisme. L’arquitectura de les seues poblacions principals destaca per la seua peculiaritat: balconades de fusta, antics molins d’aigua, ermites o esglésies fortificades. Hi destaquen l’ermita romànica de la Mare de Déu de l’Horta i l’església de Sant Pere i Sant Pau a Ademús, l’església fortalesa de la Mare de Déu dels Àngels a Castielfabib, i el Museu Etnolò-gic de la Pobla de Sant Miquel. Al Racó d’Ademús es troba la muntanya més alta de la Comunitat Valen-ciana, el cim del Calderón (1.839 metres), destacant-hi també la Creu dels Tres Regnes, de 1.560 metres La senda europea de gran recorregut GR-10, procedent dels Monts Universals, s’endinsa en el massís de Javalambre i connecta Arcos de las Salinas amb la la Pobla de Sant Miquel per camins històrics de muntanya. La recuperació de vies pecuàries, camins tradicionals, reials i antigues rutes fusteres propicia en esta zona una xarxa de sendes de curt recorregut.


Com arribar:

Des de València, la via més ràpida és l’A-3 fins a la població d’Utiel, per a prendre la N-330 a Sinarcas. Ens endinsarem en la província de Conca fins a arribar a Santa Cruz de Moya, prenent direcció a Casas Altas, Casas Bajas i Ademuz. Esta via travessa la comarca i és eix per a l’arribada a Vallanca, Torre Baja o Castielfabib (carreteres CV-478 o CV-479 respectivament). Una altra alternativa és des de la CV-35, passant per poblacions com Llíria, Casinos, Tuéjar o Aras de los Olmos, per a internar-nos en la província de Conca i prendre la N-330. L’accés a la part oriental del Racó d’Ademús és a través de la CV-355 cap a la província de Terol, per a entrar en el Racó per la CV-463, destinació a la la Puebla de San Miguel.

Gastronomia i festes:

GASTRONOMIA

Com correspon a unes terres d’elevada altitud, la cuina és robusta per a combatre els rigors del seu clima continental. Basada principalment en els productes propis, té en les carns de corder i porcí la principal aportació de calories. Entre els seus plats més típics trobem les farinetes de dacsa i blat, el potatge, les guixes, l’arròs empedrao, l’olla, l’olla de poble i els embotits, tots ells de clara extracció popular, però que també s’oferixen en els establiments d’hostaleria locals.

FESTES

A excepció d’algunes romeríes o celebracions estrictament locals, la majoria es concentren en el mes d’agost, quan pobles i aldees acullen el nombre més gran de visitants. Tenen un caràcter integrador perquè els forasters participen també en elles, com en algunes celebracions gastronòmiques, en les quals tots poden prendre part. Vaquetes i revetles animen les jornades estivals, mentres que les de caràcter estrictament religiós tenen lloc en dates assenyalades (sant Antoni, sant Isidre, sant Josep), amb romeries a les ermites dels sants titulars, com la de Santa Quitèria a la Puebla de San Miguel. També a Castielfabib és famosíssim el volteig de campanes amb els mossos abraçats a elles, a primera hora del matí del Diumenge de Pasqua.