Blog

Castillo de Sagunto

Descobreix els castells de València

Llar dels grans senyors durant l’edat mitjana, escenari de batalles importants i punts estratègics en la defensa de les ciutats i els territoris, els castells formen part del paisatge valencià. Pràcticament a totes les grans ciutats i als llocs estratègics trobem un castell que ha sigut testimoni de guerres, invasions i revolucions. Ja us parlàrem d’algun d’ells quan us presentàrem els vint-i-cinc monuments imprescindibles a la província de València, però hui anem a descobrir els dotze millors castells de València.

  1. Castell de Sagunt

Començarem en un dels enclavaments amb més història de la nostra província: Sagunt. Amb més d’un quilòmetre de longitud, el Castell de Sagunt està a la part alta d’un pujol de la serra Calderona, des del qual es pot controlar la ciutat als seus peus i una gran extensió de territori. Els primer a passar per allí van ser els ibers, autors dels carreus enormes que hi ha en la base d’alguns trams emmurallats.

De fet, rep l’àlies de castell romà, malgrat ser obra dels ibers i al fet que els musulmans van alçar part de l’estructura actual. El Cid el va conquistar breument per als cristians, encara que no va ser fins a l’arribada de Jaume I a València quan va quedar en les seues mans. A partir de llavors, ha patit reformes que han canviat el seu aspecte, com les de les bateries o les cavallerisses durant la Guerra d’Independència (1808-1804). En la falda de la muntanya està el famós Teatre Romà de Sagunt, i entre el castell i la Jueria ens trobem amb el Cementeri Jueu.

  1. Castell de Jaume I al Puig

Ara que acabem de celebrar el Nou d’Octubre i recordem la figura de Jaume I, és un bon moment per a visitar el seu castell al Puig. Situat uns quilòmetres al sud del de Sagunt, el trobem a la part alta de la muntanya de la Patada, des d’on es controlava l’entrada a València; i encara que data del segle xi, també s’hi ha conegut com a Castell de Yubayla, Ceba o Enesa. Encara en queden restes de tres torres i es conserven llenços de les muralles o restes de les edificacions auxiliars del complex.

  1. Castell de Cullera

Seguim per la costa i arribem ara al Castell de Cullera, els orígens del qual es perden en l’antiguitat. L’estructura actual data del segle xiii, quan després de la reconquesta Jaume I va ordenar alçar un castell sobre les restes del musulmà. Situat en un vessant del pujol, permet controlar la ciutat i el mar Mediterrani; i com va passar amb el de Sagunt en la Guerra de la Independència, va ser fortificat i artillat. Abans, Pere IV el Cerimoniós ja l’havia restaurat.

Al seu interior no ens podem perdre la capella gòtica —reconvertida en museu—, la sala d’armes, ni les seues torres. Hi destaca el canó anomenat «sacre» en un extrem del baluard. A més, al segle xix es va construir el Santuari de la Mare de Déu, adossat al castell i connectat per un calvari zigzaguejant del segle xviii.

  1. Castell de Marinyen a Benifairó

Conegut com a Castell d’Alcalà d’Alfadenc, de la Reina Mora o simplement de Marinyen, va servir per a batejar la vall que es domina des dels seues 240 metres d’altitud durant l’època de dominació àrab. Encara que està en ruïnes, podem diferenciar la part islàmica i l’originària del gòtic cistercenc, ja que els monjos d’aquesta orde s’hi van refugiar durant les revoltes dels moriscs.

  1. Castell de Gandia

També anomenat Castell de Bairen, està al nord-oest de Gandia, sobre un pujol que domina la platja i la marjal. Hi destaquen la Torrassa del Pi, batejada així pel pi pinyoner plantat allí fa cent anys, i les muralles, amb torres de planta circular en les seues cantonades —alguna cosa únic en els castells valencians—. En els angles entre la torrassa i la muralla trobem troneres enfilades per a poder repel·lir amb foc d’artifici els atacs al castell.

  1. Castell de Xàtiva

Que durant segles haja estat considerat un dels millors castells de la Corona d’Aragó —i de la Península Ibèrica—, ens parla de l’impressionant que és el castell de la capital de la Costera. La seua ubicació, en una elevació estratègica, permetia controlar des d’allà la ciutat de Xàtiva i la via romana. De fet, els ibers van ser els primers a aprofitar-lo per a defensar la seua ciutat, el mateix que farien més tard els romans, els àrabs i, després de la reconquesta, els cristians.

Està compost per dos castells, el Castell Menor (originalment iber) i el Castell Major (obra dels romans), que es comuniquen entre si. Junts van formar una fortificació molt extensa i complexa, que hui s’hi ha convertit en un referent de l’arquitectura històrica i militar del segle. Encara es conserva una part de les muralles que el protegien, i no ens podem perdre la Plaça d’Armes, la Porta de Socors ni la Presó d’Estat.

  1. Castell de Montesa

Al costat del de Xàtiva, el Castell de Montesa és l’altre gran castell de la Costera. Originari de l’època ibèrica i romana, no va ser fins als segles de dominació musulmana quan va guanyar rellevància. Les restes que es conserven en l’actualitat pertanyen al període que va del segle xiv al xvi, anys en els quals es va edificar el convent de l’orde de Santa Maria de Montesa, per ordre del rei Jaume II. El castell estava sobre un pujol xicotet des del qual es podia controlar Montesa i la vall que envolta la ciutat. No obstant açò, el 1748 un terratrèmol va destruir el castell i les seues ruïnes es van convertir en Monument Nacional el 1926.

  1. Castell de Moixent

La nostra última parada a la Costera és el Castell de Moixent, que es troba situat sobre un turó xicotet en el qual s’hi han trobat restes iberes i romanes. Encara que està en ruïnes, aquest castell àrab almohade del segle xii ens permet imaginar com era originalment; estava dividit en dos espais (el Castellaret de Dalt i el de Baix), i junts formaven l’entramat defensiu de la població. Justament al costat, trobem la Torre dels Coloms, també d’origen àrab, que es conserva molt millor que el mateix castell i és el millor exemple de les torres emmerletades que hi havia al complex original.

  1. L’Alcassaba de Requena

L’Alcassaba o Castell de Requena és el principal llegat que trobem en una de les ciutats més importants per als àrabs. Al segle x es va construir la fortalesa primitiva que trobem en el cor de la ciutat, al medieval Barri de la Vila, encara que al segle xv es va alçar sobre aquesta una torre d’homenatge cristiana. Encara que hi ha diverses portes d’accés, la més coneguda és la popular Cuesta del Castillo, amb el seu empedrat; fa uns anys es va restaurar la torre perquè albergara el Museu de la Festa de la Verema.

10. Castell d’Aiora

Igual que molts altres castells, el Castell d’Aiora, també conegut com Palau-Fortalesa del Duc de l’Infantat, es va començar a construir a mitjan segle xiii, després de la reconquesta de València per part de Jaume I, aprofitant les restes d’una construcció àrab anterior. Com a molts dels seus contemporanis, va patir les diferents guerres en les quals es va veure involucrada Espanya, encara que si va haver-hi un episodi clau per al Castell d’Aiora aquest va ser la Guerra de Successió, quan les tropes de Felip V els van destruir.

Malgrat els greus efectes de l’atac de l’exèrcit borbònic i del pas del temps, encara podem gaudir d’alguns dels seus elements més significatius. Per exemple, la torre de l’homenatge o la porta falsa, que al segle xvi va ordenar construir la Marquesa del Zenete, sobre la qual estava el seu escut d’armes. També hi destaquen una sèrie de llenços, poals, fossats, cisternes i part de les ruïnes del quilòmetre de muralles que protegien el Castell d’Aiora.

11. Castell de Bunyol

Per les seues dimensions, estem davant d’un dels castells més importants d’Espanya. Construït sobre dos massissos rocosos al centre de la ciutat, entre els segles xi i xvii, des d’aquest es podia controlar tota la comarca de la Foia de Bunyol; encara que el seu interès estratègic radicava en què estava en la frontera entre els regnes de València i Castella. Jaume I li’l va donar a Rodrigo de Lizana el 1238, que al seu torn el va cedir a l’Orde Militar de l’Hospital. Segles després va ser escenari de la invasió francesa sota les ordres de Napoleó i de les guerres carlistes.

Situat en una cresta rocosa amb el riu Bunyol a un costat i el barranc de Borrunes a l’altre, està format per dos recintes, units per un pont sobre un fossat artificial. Hi destaquen la torre de l’Homenatge i el palau gòtic del recinte sud —que feia de residència—i de segur que ens sorprèn veure com les cases que hi ha al voltant del Castell s’hi han integrat en les muralles que envolten el complex.

12.Castell de Bétera

A la comarca del Camp de Túria podem fer la Ruta dels Castells, amb parada a diferents municipis de la comarca. Nosaltres hem triat el Castell de Bétera, que es troba en el nucli antic del municipi. Amb els seus orígens en l’època musulmana, hi destaquen els elements del gòtic que se li van afegir al llarg del segle xv. El Castell va estar en mans del Marquès de Dosaigües, que el 1983 va decidir cedir-lo a l’Ajuntament de Bétera.

Hi destaquen les quatre torres emmerletades d’una fortalesa que més tard es va reconvertir en palau. La torres principal és rectangular, mentre que en les torres situades a l’est i a l’oest crida l’atenció la seua planta semicircular. Les quatre torres estan unides entre si, i si s’hi ha de jutjar per les fotos antigues del Castell, hi havia una cinquena torre que ha desaparegut. Després de la seua rehabilitació, en la porta principal del Castell de Bétera es va col·locar l’escut de la ciutat.